FASE 3


1. identificació de la sessió:              SESSIÓ 7, 8 i 9


Data: 28 d’octubre, 11 i 25 de novembre
Durada: 6h (2h per sessió)
Lloc: S.I.Badalona
Participants: tutor i professors impicats.
Col·laboradors: Tutor de pràctiques.
Destinataris: Alumnat i professors de l’AO.

2. Fites:
(objectius i activitats)
Amb el professorat implicat: Reunions periòdiques de control i seguiment de la unitat d’intervenció en l’àmbit sociolingüístic:
  • Compartir impresions, dubtes, entrebancs, dificultats, èxits... (tenint en compte la informació recollida en les observacions directes de les sessions 14 i 15), reforçant les valoracions fruit de la construcció conjunta i reconduint les valoracions negatives cap a propostes a desenvolupar.
  • Utilitzar explícitament els acords previs respecte les dimensions i indicadors del canvi com a referent/criteri per a la valoració.
  • Recollir la informació rellevant, alhora, que em servirà per anar adequant la meva intervenció directa amb l’alumnat de l’AO.
  • Compartir informació sobre el procés de la intervenció directa que faig amb l’alumnat.
Amb el meu tutor:
  • Valorar el meu procés individual, la meva implicació, el rol que he adoptat, fent-me prendre consciència dels meus punts forts i dèbils per millorar la meva professionalitat. (no hem d’oblidar que en breu hauré de ser autònoma i haurè de prendre decisions vinculants allà on exerceixi com a psicopedagoga).
  • Col·laborar i fer el seguiment del tema d’Orientació i Projecte Futur.
  • Fer el seguiment i compartir informació rellevant en les meves intervencions grupals i individuals ( a les que s’ha compromés a asistir per orientar-me, si escau).


3. Desenvolupament:
(descripció del treball: acords, prioritzats, compromisos)

L’èxit d’una intervenció, a part de tenir bons, clars i concrets indicadors d’avaluació, rau en la informació que es recull i es comparteix, per aquest motiu, hem considerat que per veure els avanços de la mateixa, és important obtenir diferents punts de vista.  Així que vam decidir fer les reunions de seguiment amb aquesta periodicitat (més dinàmica el primer mes i mig de la seva implementació, confiant en que progressivament tots adquiririen més autònomia i confiança), per a què hi hagués suficient temps per a que l’alumnat i el professorat s’habitués a la nova dinàmica, per a què jo iniciés les meves intervencions directes (grupals i individuals) amb l’alumnat i alhora pogués recollir informació in situ amb les observacions (tant del professorat com de l’alumnat) de les pràctiques a l’aula, amb el que obtindríem suficient material per anar reconduint la intervenció.

Sessió 7: En la primera reunió (28 d’octubre), tenint en compte que la implementació de la Unitat d’Intervenció en l’àmbit sociolingüístic es va iniciar el Dimarts 7 d’octubre (tal i com vam acordar a la sessió 6) (dia que personalment vaig presentar a l’alumnat la dinàmica que seguiríen en les activitats i el sistema d’avaluació pel qual els valorariem al llarg d’aquest primer trimestre, motivant-los al màxim i cercant la seva acceptació, vinculació i corresponsabilitat), partíem de 15 dies d’experiència conjunta per poder compartir les primeres impressions.  Han sorgit dubtes, incerteses, preocupacions que s’han anat reconduint per optimitzar l’èxit de la Unitat d’Intervenció.  Hi ha una acceptació conjunta del sistema d’avaluació que s’ha instaurat.  En general percebem l’alumne més motivat i engrescat i s’observa una asistència bastant regular a les classes (un dels objectius era aquest, intentar disminuir la quantitat d’alumnat absentista) i sembla, que amb aquesta iniciativa, almenys en aquests 15 dies, ho hem aconseguit.

Sessió 8: En la segona reunió (11 novembre),  En aquesta reunió, a part de fer el seguiment de la intervenció en l’àmbit sociologüístic, que no hi ha grans canvis des de la darrera reunió, he compartit amb els companys els avenços, sensacions, desenvolupament, contrarietats, curiositats... de les dues sessions que porto amb l’alumnat fent la intervenció directa del “programa ESIETS” (“Escoltar el Silenci Interior Entre tant Soroll”).  Per comprendre millor el que comporta el programa clica en aquests dos enllaços:
- FASE 3: Sessions 10, 11,12 i 13 (posa especial atenció a l’apartat de desenvolupament de les sessions, on explico la dinàmica de les quatre sessions)

Tot el professorat s’ha mostrat entusiasmats amb el treball que he efectuat, i els he donat algunes recomanacions per fer a l’inici de les seves classes, així sembla que tot cobri una mica més de sentit i globalitzem els esforços i el treball.

Sessió 9: En la tercera reunió (25 de novembre), hem estat posant en comú, de manera fluida i cooperativa,  els avanços dels alumnes, tenint en compte la dinàmica de les activitats de l’àmbit sociolingüístic, la convivència a l’aula i la importància del treball fet en les meves intervencions directes que han anat encaminades a impulsar i afavorir un desenvolupament armònic dels alumnes.  En general manifesten la seva satisfacció en tota l’evolució.  Els alumnes estan més entregats i cada dia sembla que es senten més satisfets amb la tasca que desenvolupen.  Segueix havent algún alumne absent, però la majoria han acceptat la seva responsabilitat i es mostren molt motivats per exposar el seu lloc de procedència i contestar les preguntes que els companys els fan al respecte.  Encara queda un llarg camí, però tenim bones perspectives.


4. Recursos:
(bibliografia que hem llegit, notícies de premsa, enllaços a altres blogs o webs, aportació de documents, videos, imatges, evidències de tipologia diferent que mostrin les pràctiques que estem fent al centre)
Orientació:
- Glossari de conceptes pedagògics. Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (.xtec). Departament d’Ensenyament. Generalitat de Catalunya


5. Avaluació
(grau de satisfacció, conseqüències dels acords, compliment dels compromisos i acords, dades i indicadors de referència per avalua el procés i els resultats-prendre decisions, si cal reorientar la nostra intervenció)


Estic més que satisfeta amb tot el procés d’aquesta fase, tothom està molt obert i implicat, complint els acords i rols adoptats.
Tenint en compte els objectius d’aquesta Fase, puc afirmar que les reunions amb el professorat implicat, són un èxit, realment junts estem construint:
-    Compartim impresions, dubtes, entrebancs, dificultats, èxits...
-    Reforzem les valoracions fruit de la construcció conjunta.
-   Reconduir les valoracions negatives cap a propostes a desenvolupar, entenent-les com propostes de millora.
-  Utilitzem explícitament els acords previs respecte les dimensions i indicadors del canvi com a referent/criteri per a la valoració.
-    La informació rellevant, queda recollida en cada sessió i ens serveix per anar comparant-la (en el temps) i per anar ajustant la intervenció i les temàtiques a tractar, alhora, que tot i que és com havia intuït, em serveix per reafirmar les meves hipòtesis inicials sobre el que s’ha de treballar en les meves intervencions directes

Respecte les petites reunions (ja siguin al finalitzar les anteriors, o en moments puntuals que acordem, amb el meu tutor:
-    S’ha valorar el meu procés individual, la meva implicació, el rol que he adoptat, i m’ha fet prendre consciència dels meus punts forts i dèbils per millorar la meva professionalitat.
-    He aportat alguns enllaços i hem compartit impressions i material per fer el seguiment, amb el meu tutor, del tema d’Orientació i Projecte Futur, tot i que, com és un tema que el meu tutor ja té per la mà, em dedicat més energia al tema de la meva intervenció directa.
-    Fer el seguiment i compartir informació rellevant en les meves intervencions grupals i individuals (a les que s’ha compromés a asistir per orientar-me, si escau).

6. Observacions personals:
(grau de satisfacció, sensacions que s’han tingut, dificultats de relacions interpersonals, contradiccions, paradoxes, harmonies, desaharmonies amb la teoria)


No hi ha res més gratificant que treballar en equip per un objectiu comú.  Totes les aportacions són considerades, estudiades i valorades.  Treballar amb gent dedicada, implicada i amb criteri és un luxe i t’encoratja a seguir endavant.  La capacitat d’escolta i diàleg és espectacular quan tothom té tantes ganes de fer i aconseguir.  Treballar en equip és cabdal, i tot i que en moltes ocasions hi ha molta diversitat d’opinions i maneres de fer, és necessari trobar la manera d’unificar critèris i prioritzar molt bé els objectius que guiaran el camí a seguir per aconseguir millorant el nostre sistema educatiu.

No sé que més dir, doncs la oportunitat que tinc amb aquest PRC2 i la gent amb qui ho comparteixo, m’està enriquint en tots els nivells possibles, personals i professionals.

1. identificació de la sessió:              SESSIÓ 10, 11, 12 i 13

Data: 4, 11, 18 i 25 de novembre
Durada: 8h (2h per sessió)
Lloc: S.I.Badalona
Participants: alumnat de l’AO i jo.
Col·laboradors: Tutor de pràctiques.
Destinataris: Alumnat de l’AO.

2. Fites:
(objectius i activitats)
Personals:
  • Experimentar per poder contribuir a la millora de la pràctica educativa desenvolupant nous mètodes ( i amb el temps poder elaborar un programa didàctic per aplicar aplicar les tècniques de relaxació de forma sistemàtica a l’escola    )
Alumnat:
  • Vetllar per la “higiene mental” i salut general.
  • Afavorir un bon clima a l’aula tot valorant l’atenció i el silenci com a requisits de l’aprenentatge.
  • Aprendre a construir la pròpia presència tot desenvolupant mecanismes d’atenció al pròpi cos (postura, sensació, energia i espai interior)
  • Desenvolupar i valorar la importància de la relació amb un mateix i amb els altres.
  • Afavorir l’educació emocional i el rendiment acadèmic.
  • Aprendre a relaxar-se i prendre consciència de la respiració i dels jocs de la ment.
  • Oferir eines d’autorregulació a l’alumnat.
  • Escoltar, reconèixer i expresar les propies emocions.
  • Aprendre a transformar les emocions negatives

3. Desenvolupament (estructura general):
(descripció del treball: acords, prioritzats, compromisos)

Tenint en compte les característiques d’aquest grup, he cregut oportú centrar el meu treball elaborant 4 sessions de 2h de durada amb un treball progressiu i sistemàtic de profunditat progressiva a l'espera de que el programa reduït "ESIETS" comenci a despertar-los la consciència. En la intervenció treballo les tècniques de relaxació a l’aula de forma col·lectiva, des de la vessant preventiva, per afavorir, entre d’altres, la cohesió del grup, tot i que, en moments puntuals i per fer front a situacions de conflicte, incideixo individualment en els alumnes que ho requereixin, o bé en tot el grup classe, utilitzant alguna tècnica d’autoregulació.

Tenir en compte en el transcurs de les sessions:
Caldrà utilitzar un llenguatge, ritme i to de veu adequat, suau i tranquil i sobretot, gestionar el temps correctament per que tinguin temps per fer les 5 fases (la darrera és molt important, bé totes, però la darrera condicionarà l’estat anímic en que es quedi l’alumne la resta del dia o dies), tenir molt clar que es vol aconseguir en cada sessió i com es vol aconseguir i preparar curosament tot el material necessari (sobretot la part de les músiques si és que s’obta per utilitzar-les).

Materials (els que jo normalment utilitzo per maximitzar l’efecte de les intervencions, tot i que el seu ús és totalment opcional:
  • Màrfegues (les utilitzo amb els més petits, a secundària ho fan asseguts a la cadira).
  • Mocadors grans de tacte suau i agradable i Plomes airoses i grans (per exemple).
  • Espelmes com a símil per trobar llum en l’obscuritat (podem jugar amb el seu color (cromoterapia).
  • Encens (aromateràpia): té grans poders espirituals, allibera energies negatives, atrau el positivisme, purifica l’entorn i a les persones, concentra les forces i les dirigeix a l’objectiu que ens hem proposat, relaxa, perfuma, armonitza la ment....  cada fragancia té la seva pròpia energia vibratòria, així que s’ha de seleccionar curosament en funció de l’estat que volem aconseguir, ja sigui eliminar l’estrés, entrar en un profund estat de relaxació o arribar a un estat de sanació. Normalment “els que duc sempre a la butxaca” són: Encens natural: Relaxa (ideal per meditar), obre la ment i actúa com un gran estabilitzador emocional; Frutilla: pels afectes i emocions, unifica i relaxa (és anti estrés); Sàndal: protecció i sanació; Mirra: protecció i espiritualitat; eucaliptus: Neteja l’ambient i protegeix de males vibracions.
  • Alguna gema/pedra o cristall (gemoteràpia): absorveixen, emmagatzemen, reflexen i irradien llum en forma de camps intel·ligents d’enregia estable que incrementa el fluxe de força vital en els cosos físics i els seus centres energètics (Chakras)
  • Musica curosament seleccionada en funció del que vulguem treballar (molts cops utilitzo “cuencos tibetanos” que toco jo sola o amb l’alumnat. Hem d’entendre que que la vibració sonora (harmònics) que es genera, amb la música i sons, crea un camp energètic invisible que influeix sobre tot allò que està viu...(pensem en el funcionament d’un diapasó), d’aquí la importància que otorgo a la musicoteràpia, mireu si no aquest enllaç... alucinant:
Los mensajes del agua (Masuro Emoto)

Si voleu entendre la importància de les vibracions podeu trobar enllaços molt interessants per internet, aquest n’és un exemple: L’energia i l’univers

I respecte la música us proposo alguns exemples:

  • Luis Pan i Agua (si us agrada us recomano que en busqueu més per internet o botigues especialitzades, aquest home no té pèrdua!)
  • Musica per equilibrar els chakres
  • Oxizen: Sons de David Leyton, amb qui tinc la sort de treballar molt sovint a nivell terapèutic, molt inspirat en les músiques i tècniques meditatives dels Indis Mayes.

Internet i cases especialitzades tenen un gran ventall... trobeu aquella música que us fa vibrar, escolteu-la  i comenceu a brillar!

Metodologia i dinàmica que segueixo en les sessions:
En la primera sessió els explico la dinàmica que seguirem les 4 properes sessions del mes de novembre cercant la seva acceptació i motivació.  L’estructura general del seu desenvolupament serà (les explico a sota):

1. Fase de preparació mental i adequació de l’espai.
2. Fase d’auto-observació, respiració, consciència sensorial i relaxació
3. Visualització
4. Fase de relaxació dinàmica
5. Fase de tancament

1. Fase de preparació mental i adequació de l’espai: abans de començar cal preparar els alumnes i motivar-los (moment que inicio el ritual d’espelmes i encens). Aquesta fase prèvia de mentalització és important per tal que es vagin calmant i asserenant i tinguin una bona predisposició.  S’estiren al terra, o seuen, escampats per l’aula o espai en què ens disposem a treballar. És convenient que hi hagi espai suficient per a què no es toquin uns als altres. Sempre que sigui possible, cal apagar els llums per tal d’aconseguir una il·luminació tènue que afavoreixi la relaxació.  Personalment, com el que vull és un “efecte shock” (donada la brevetat de sessions que duc a terme), a part de controlar la il·luminació, monto tot el ritual: encenc alguna espelma (en llocs que les pugui tenir controlades i no sempre, segons percebi les energies del moment) i encenc algún encens (seleccionat curosament  per alterar l’estat anímic dels participants, en funció del que pretenc aconseguir en la sessió).

2. Fase d’auto-observació, respiració, consciència sensorial i relaxació: Comencem fent un exercici d’exploració per anar centrant l’atenció, L’objectiu és focalitzar l’atenció en les parts del cos amb el que aconseguim que la ment, en certa manera pari, és a dir, que no et perdis en mil pensaments, que en cas contrari, com no tenim l’hàbit de parar-la, ens distrauríen,  aquest punt és difícil ja que no acostumem a parar la ment i sempre està d’intercedint, realitzem 3 respiracions profundes (on visualitzo l’objectiu per aquesta sessió) i tanquem els ulls.  Atenent la respiració (procurant que cada inspiració-expiració sigui abdominal i cada cop més profunda i llarga) anem observant el nostre cos (al principi vaig guiant sempre seguint el mateix ordre, a les 2 sessions ja es fa autònomament i intento no dir res). Seguint les tècniques fròniques, l’ordre sistemàtic que segueixo de relaxació és el sentit cèfal-caudal: Cara i cap; Coll i nuca; Espatlla i braços; Esquena; Abdomen i tòrax i tota la mitad inferior del cos: caderes, glutis, genitals, cuixes, genolls, bessons i peus.

A mesura que ens anem fixant en les diferents parts, ens deixem embolcallar per la música (que ja us dic, haurà d’estar pautada en temps i ritme en funció del que volguem treballar, inconscientment la respiració seguirà el ritme del tema escollit i segons els sons que sonin ens portaran a uns o altres llocs) i ens responem a les següents preguntes (amb el temps això es fa automàtic) Com està la meva ment? Com està el meu cos? Com se sent el meu cor? (això és per percebre que estem Aquí i l’Ara).  En un principi les respostes són en silenci, cadascú mirant dins seu, però al principi, com pot costar una mica, podem deixar que es contestin lliurement amb un lleu moviment de cap o amb paraules poètiques (sento que llisco entre els núvols, en lloc de dir que estic tranquil).  Amb això haurem aconseguit regularitzar i calmar la respiració, tenir consciència sensorial i haurem près consciència del nostre cos.

3. Visualització: Aqui es pot introduir el tema objecte, per exemple si el que volem es que després, en la següent fase pintin o elaborin una mandala, hauran de visualitzar colors, formes... que els prepararà per la següent tasca.  Si volem equilibrar els chakres anirem visualitzant-los un a un (aquest treball necessita una sessió o treball prèvi que els introdueixi al tema).  Si el que volem és treballar les emocions, o conflictes interns o simplement transportar-los a indrets desconeguts i planers, o induir o autosuggestionar (aquests darrers s’han de guiar amb coneixement del que fem), haurem d’anar dirigint la sessió per evocar diferents sensacions provinents dels diferents canals sensorials (aquí la música és molt important, si no està curosament escollida podem aconseguir l’efecte contrari, en aquest cas, és millor no posar-ne o simplement utilitzar sons diferents en moments puntuals) com pot ser el tacte de l’aigua, l’olor d’una flor, el gust d’un carmel... (és el que en el programa TREVA anomenen laboratori de sensacions).  Aquest moment és bo per incidir directament sobre algún contingut curricular o exàmen... podent visualitzar per exemple de medi, el cos humà: els òssos, els òrgans..., en llengües: l’ortografia, la composició de frases, en geografia: muntanyes, rius, deltes... en música, el pentagrama, les notes músicals, la flauta, una dansa...  o Orientació: com es veuen de grans, on treballaran, quina familia tindran si és que en volen... en definitiva, com es veuen d’aquí a 10 anys! Tot val, depén de la intenció! L’objectiu és no fer cap esforç mental, deixar que tot flueixi (calmar-los si no ho aconsegueixen, quantes vegades no ens passa que com més volem una cosa més s’allunya? Potser vol olorar una flor i l’unic que aconsegueix és olorar el perfum de la mare o novia... però ja ho comentarem a la fase final, que per això està). 

4. Fase de relaxació dinàmica: les opcions de treball en aquesta fase són infinites, a com més intensitat tingui la visualització més profunda serà la connexió i s’obtindran millors resultats.  Es poden fer massatges en parelles i auto-massatges (si han visualitzat el cos, els musculs, els òssos...), es poden pintar o fer les mandales, es pot fer una dansa, tai-txi, txi-kung, shiat-su, jugar en parelles amb el mocador o plomes (fent-lo lliscar suaument sobre l’altre), “jugar” amb als “cuencos”... però també és un bon moment per induir i autossugestionar tot penetrant en la consciència “més inconscient” on rauen molts dels traumes viscuts, així com també situacions o records agradables (amb les que recomano acabar si s’ha fet un treball profund dexploració interior com solucionar un conflicte patern-matern, amb un amic, amb la parella, amb un mateix...)

Relacionat amb el tema dels records agradables m’agradaria fer un petit esment a la técnica del mètode sofrològic de la memòria:

Aquest mètode passa per cinc etapes: evocació, fixació, associacions, repeticions i presentacions, amb l’objectiu de cercar records positius i agradables en cada terç de la nostra vida del nostre passat (per la noció d’estreta subordinació del record davant les activitats esquematitzades de clasificació i categorització que requereix la intel·ligència).  Un cop hem arribat a la visualització cal evocar el record agradable viscut i detallar-lo per fixar-lo (reviure’l com una seqüència ben definida amb el que profunditzem en l’evocació i axonseguim que poc a poc la imatge es toni més nítida amb detalls casi oblidats), deixem que vinguin totes les associacions positives que el record generi (sols les associacions positives) les propietats del sistema asociatiu intervenen en la regulació de totes les conductes que tenen per objecte la memorització i l’evocació d’una seqüència (paraules, fets...).  Després de deixar un temps prudencial, tornem a fixar-nos en la postura corporal, recoloquem el cos, esquena recta... que no estiguem “enxovats” i repetim mentalment els tres records postius evocats i fixats i les associacions agradables generades per ells.  Seleccionem una imatge, una paraula, una frase que resumeixi cada record i les seves associacions, a mode de presentació personal, així, quan evoquem aquella imatge o paraula o frase tornarem a percebre tot el context associat.

5. Fase de tancament: és l’estona de compartir els sentiments i sensacions que han experimentat. Es comparteixen sensacions, garu d’assoliment, experiències... lliyrement, sense ser jutjades, amb un llenguatge, to i ritme de veu acurats.  És en aquests moments quan prenen consciència de les seves emocions, de situacions viscudes... aprenen a expressar-les i compartir amb la resta del grup, creant així un clima de confiança i de cohesió molt especial. No s’ha de forçar a parlar a ningú que no vulgui, quan arribi el moment ja ho farà.  Hem de tenir en compte que verbalitzar qualsevol cosa i sobretot emocions, no és senzill, així que s’ha de deixar el temps que escaigui, sense pressions, sense angoixes...  aquesta fase, és vital, ja que la paraula té un gran poder, la paraula transforma ments.

El secret... permetre que les coses flueixin...
...llavors... TOT ÉS POSSIBLE!

4. Recursos:
(bibliografia que hem llegit, notícies de premsa, enllaços a altres blogs o webs, aportació de documents, videos, imatges, evidències de tipologia diferent que mostrin les pràctiques que estem fent al centre)
- Llicencia d’estudis 2002-2003 Lluís Lòpez Gonzalez sobre “Tècniques de Relaxació Vivencial Aplicades a l’aula” (programa TREVA)
- Gonzalez. L. (juny 2009) Programa TREVA. Tècniques de Relaxació Vivencial a l’Aula. Revista Perspectiva Escolar. 336. pp.60-66
- "Relaxació a l’aula" (Web programa TREVA)
-    (Novembre 2004) Pedagogia i Sofrologia. Cuadernos de pedagogia.340
- Video: Capitol de REDES. La violencia i els joves. Conceptes relacionats amb la CONDUCTA:


5. Avaluació
(grau de satisfacció, conseqüències dels acords, compliment dels compromisos i acords, dades i indicadors de referència per avalua el procés i els resultats-prendre decisions, si cal reorientar la nostra intervenció)


Ja intuïa que l’alumnat estaria motivat, ja que la dinàmica d’aquesta intervenció amb el programa ESIETS és molt particular i constitueix una manera de treballar molt diferent a la resta de les assignatures, i aquesta era la clau: la MOTIVACIÓ, ja que considero que, és la base primordial d’aprenentatge.

No puc estar més satisfeta dels resultats observats i obtinguts.  La sincronia de tot plegat ha estat espectacular així com l’energia que s’ha creat en cada sessió, cada alumne ha entrat en un estat de relaxació i consciència interior, treballant conflictes interns, trobant un espai de Pau, que posteriorment, han verbalitzat en el moment de la “integració”, quan fem la posada amb comú de manera grupal al final de cada sessió.
Cada sessió ha estat un repte personal i un gran treball d’entrega absoluta de l’alumnat.  El més impressionant ha estat veure les seves cares de pau al final de cada sessió.
Encara és ara, que l’alumnat, em demanen més sessions de treball... ufff!!! Que gratificant!

La valoració ha estat tan positiva que hem decidit que donaria pautes al professorat per iniciar la classe amb 5-7 min. de relaxació. Ara que l’alumnat ja està introduit en aquesta tècnica.

Valorant específicament els objectius formulats per aquestes sessions:

A nivell personal, he pogut experimentar amb la realitat, experiències que em serveixen per anar el·laborant un programa didàctic per aplicar aplicar les tècniques de relaxació de forma sistemàtica a l’escola.  Seguiré treballant en això.

Tenint en compte la resposta de l’alumnat, la intervenció ha servit per afavorir l’educació emocional i confegir un bon clima a l’aula, valorant l’atenció i el silenci com a requisits de l’aprenentatge (tal i com s’ha anat constantant a les reunions de seguiment amb el professorat de les sessions 7,8 i 9), paulatinament van integrant l’escolta, el reconeixement i l’expressió adequada de les seves emocions i poc a poc els alumnes han anat construint la seva pròpia presència (desenvolupant mecanismes d’atenció al pròpi cos: postura, sensació, energia...i prenent consciència de la respiració).  Han descobert la importància de la relació amb un mateix (equilibri) i amb els altres (fet que s’observa en el seu dia a dia en les diverses tasques a l’aula i fora d’ella).

Ara tenen algunes eines per autoregular-se, i sempre els dic que quan estiguin tensos o els “bulli la sang”, recordin aquestes sessions i la Pau que han experimentat i que d’una manera o altra, busquin aquesta sensació per evitar confrontaments innecessaris.

En termes generals, els resultats, com era d’esperar, tiben a pensar que:
  • Treballar l’educació emocional. La relaxació facilita la connexió amb les emocions. A partir del coneixement de les pròpies emocions, l’alumnat  millora l’autocontrol, aconsegueix una autoregulació que afavoreix una conducta més adequada, trobant bones vies per a la seva manifestació. Això li permet tenir una millor autoestima i per tant facilita no només el benestar personal, sinó que també afavoreix l’empatia i millora la resolució de conflictes.
  • Afavorir un bon clima d’aula. El treball d’educació emocional comporta una millora en l’actitud. Això facilita les relacions interpersonals i per tant la pràctica continuada de les tècniques de relaxació resulta beneficiosa com a eina per potenciar la cohesió de grup.
  • Facilitar la inclusió de l’alumnat amb trastorns, en aquest cas de conducta. La millora de les relacions interpersonals, que es produeix amb la pràctica de tècniques de relaxació i amb el treball d’educació emocional, així com la millora de l’autorregulació i l’autocontrol per part d’aquest alumnat, afavoreix la seva inclusió amb la resta del grup. 

6. Observacions personals:
(grau de satisfacció, sensacions que s’han tingut, dificultats de relacions interpersonals, contradiccions)

Despres dels resultats observats, considero que la realització d’aquesta pràctica educativa és innovadora des de diferents perspectives: 

  • Incorpora noves estratègies en el treball diari per afavorir el desenvolupament integral dels alumnes, així com també, per a potenciar el treball d’educació emocional.
  • Du a la pràctica aquestes tècniques de relaxació (tal i com manifesten alguns estudis i recerques recents de la neurociència),  potencien l’activitat de l’hemisferi cerebral dret i per tant permet al cervell treballar de forma holística. Cal tenir en compte que el sistema educatiu prioritza principalment l’hemisferi esquerre, i per un desenvolupament integral i armònic és important la connexió entre els dos hemisferis. 
  • Aquesta pràctica educativa és molt eficient,  donat que els recursos que cal invertir per a dur-la a terme són molt escassos, i els beneficis que se n’extreuen són molts i molt positius a mitjà i llarg termini. 
  • Les tècniques emprades són: Fàcils d’aprendre (no requereixen grans coneixements especialitzats), Fàcils d’aplicar a l’aula (adequades i adaptables a l’edat de l’alumnat) i No requereixen materials específics (tot i que algunes sessions s’afavoreixen amb l’ús d’alguns materials concrets).

Les millores són observables al cap de poques sessions, però amb el treball continuat al llarg del temps, els beneficis no solament es manifestarien a l’entorn escolar.

Potser la dificultat radica en COM S’AVALUA, (un altre  tema en el que seguiré treballant de cara a la possible implementació a l’S.I.Badalona en un futur proper o per altres situacions que ho requereixin), però per ara penso que per fer l’avaluació d’aquesta pràctica educativa cal, com sempre, partir d’una avaluació inicial, en la que es valori aspectes com: la capacitat de l’alumnat en quant a la relaxació pròpiament dita (farem una primera valoració d’aquest aspecte a tot el grup), la capacitat d’atenció i concentració, i aspectes referits a l’autoregulació.  S’hauria de crear un model de registre adequat, funcional i pragmàtic per valorar-ho.

Per l’avaluació formativa, es podria anar avaluant els resultats al finalitzar cada sessions, es podrien realitzar dues avaluacions: una per part del professor, i un altre per part de l’alumnat. Pel qual també es necessari crear un registre adequat i sistemàtic que ho agilitzi i concreti (d’aquí que ja hagi introduit el sistema d’avaluació, autoavaluació i coavaluació en la Unitat d’intervenció de l’a`mabit sociolingüístic, per valorar la seva funcionalitat i extrapol·lar-ho a aquí).  El qüestionari pel professor ha de permetre valorar l’ambient creat a l’aula després d’una sessió de relaxació. Aquest registre ha de pretendre comprovar a nivell global del grup, les variacions que hi pugui haver en quant a algunes actituds i hàbits de treball, en finalitzar la sessió i alhora els beneficis i millores individuals a nivell emocional i en la dinàmica de l’aula. L’Autovaloració de l’alumne ha d’aconseguir plasmar i valorar el pròpi estat de relaxació, així com el grau de satisfacció que els ha produït la sessió.

De cara a l’avaluació final, que pot coincidir en cada avaluació trimestral ordinària i la de tancamane t de curs escolar, es podría tornar a completar el registre d’observació inicial per tal de fer una comparativa amb els resultats obtinguts.

Ja us dic... la idea ja està iniciada i ara toca seguir treballant per crear un programa funcional, senzill i eficaç per portar els beneficis d’aquestes tècniques als centres.
1. identificació de la sessió:              SESSIÓ 14 i 15


Data: 11 i 14 de novembre
Durada: 4h (2h per sessió)
Lloc: S.I.Badalona
Participants:  professors i alumnat de l’AO.
Col·laboradors: Tutor de pràctiques.
Destinataris: Alumnat i professors de l’AO.

2. Fites:
(objectius i activitats)
  • Observar “in situ” la pràctica educativa de la Unitat d’Intervenció en l’Àmbit socieducatiu i prendre notes per reconduir la intervenció, si cal.

3. Desenvolupament:
(descripció del treball: acords, prioritzats, compromisos)
Tal i com podeu veure en el “timming” establert en l’entrada de “Dinàmica per la Fase 3” d’aquest blog i sense perdre de vista que l’objecte de seguiment dels canvis i millores va tant dirigida a les pràctiques del professorat com a l’actitut i rendiment acadèmic dels alumnes, he decidit fer aquestes dues sessions per prendre les anotacions del procés i recollir informació per contrastar i reconduir la intervenció, si escau, en les reunions de les sessions 8 i 9.

Principalment en el que m’he fixat ha estat en l’actitut del mestre i el seu “saber fer” per veure si segueix les indicacions que vam donar per executar la unitat d’intervenció.
Respecte l’alumnat, m’he centrat en la seva actitut, predisposició pels aprenentatges i la dinàmica d’avaluació que podeu trobar a l’apartat de recursos de la sessió 6, per reorientar tant la unitat d’intervenció amb l’àmbit sociolingüístic, la meva intervenció directa i les intervencions individuals.

A mode d’aclaració... Tot i que no dedico un espai concret en aquest blog a les intervencions individuals que realitzo, us, deixo a mode d’exemple dos exemples que vaig portar durant el meu PRC1 i que exemplifiquen una mica la tasca que realitzo amb algun alumne individualment:
- CAS1: alumne amb baix rendiment educatiu i problemes de comportament (val a dir que aquest alumne va promocionar de curs)


4. Recursos:
(bibliografia que hem llegit, notícies de premsa, enllaços a altres blogs o webs, aportació de documents, videos, imatges, evidències de tipologia diferent que mostrin les pràctiques que estem fent al centre)
- Vaello, J. (2007). Como dar clase a los que no quieren. Ed.Graó. 280
- Variar i/o reforçar conductes (Role play) 
5. Avaluació
(grau de satisfacció, conseqüències dels acords, compliment dels compromisos i acords, dades i indicadors de referència per avalua el procés i els resultats-prendre decisions, si cal reorientar la nostra intervenció)

Estic molt satisfeta amb les dues sessions, he pogut seguir el “Timming” establert i observar “in situ” la pràctica educativa de la Unitat d’Intervenció en l’Àmbit socieducatiu. He prés anotacions que posaré en comú en les reunions de seguiment (sessio 8 i 9).

6. Observacions personals:
(grau de satisfacció, sensacions que s’han tingut, dificultats de relacions interpersonals, contradiccions)

Sempre he pensat que el model que oferim com a mestres és important, de fet, considero que un dels factors més importants per poder ajudar a aquest grup i el que determinarà en major mesura l’efectivitat de les estratègies que utilitzem amb ells serà com ens veuen a nosaltres, els adults de referència al centre.  Els nens, adolescents... són especialment intuitius i saben llegir en les nostres cares, gestos i reaccions i comprenen si estem nerviosos o insegurs davant dels seus comportaments.  Un professor segur, que no dubta davant les decisions que pren, que es mostrà serè i tranquil tot i les provocacions dels alumnes envia un misstage molt potent a l’alumne “Tu no tens la capacitat d’alterarme i per aquí no aconseguiras res”. Si paral·lelament sabem reforçar en allò positiu, afalagant davant del grup els seus avenços o aspectes positius, aconseguirem, o com a mínim, estarem en millor posició per a que l’alumne “desafiant” millori la seva conducta, per tant, les observacions, per una banda m’han permés confirmar que el professorat és brillant i que segueix les indicacions que vam donar en la FASE 2, i per altra s’observa una millora del clima a l’aula, l’alumnat interactúa amb més assertivitat tant amb els altres companys com amb el professorat.

Estic absolutament satisfeta amb el que he observat, sembla que la nova metodologia, la intervenció directa en relaxació (Programa ESIETS) i les atencions individuals que executem el meu tutor i jo estan donant els seus fruits.  Tot i axiò, com veieu en l’apartat de recursos, he recopilat informació per abordar la temàtica dels problemes de conducta.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Aqui pots deixar qualsevol comentari que et sembli apropiat!

Suscribirse a: Entradas (Atom)