FASE 3: Sessió 10, 11, 12 i 13

1. Identificació de la sessió:

Sessió 10, 11, 12 i 13

Data: 4, 11, 18 i 25 de novembre

Durada: 8h (2h per sessió)

Lloc: S.I.Badalona

Participants: alumnat de l’AO i jo.

Col·laboradors: Tutor de pràctiques.

Destinataris: Alumnat de l’AO.

2. Fites:

(objectius i activitats)

Personals:

• Experimentar per poder contribuir a la millora de la pràctica educativa desenvolupant nous mètodes ( i amb el temps poder elaborar un programa didàctic per aplicar aplicar les tècniques de relaxació de forma sistemàtica a l’escola    )

Alumnat:

• Vetllar per la “higiene mental” i salut general.
• Afavorir un bon clima a l’aula tot valorant l’atenció i el silenci com a requisits de l’aprenentatge.
• Aprendre a construir la pròpia presència tot desenvolupant mecanismes d’atenció al pròpi cos (postura, sensació, energia i espai interior)
• Desenvolupar i valorar la importància de la relació amb un mateix i amb els altres.
• Afavorir l’educació emocional i el rendiment acadèmic.
• Aprendre a relaxar-se i prendre consciència de la respiració i dels jocs de la ment.
• Oferir eines d’autorregulació a l’alumnat.
• Escoltar, reconèixer i expresar les propies emocions.
• Aprendre a transformar les emocions negatives

3. Desenvolupament (estructura general):

(descripció del treball: acords, prioritzats, compromisos)

Tenint en compte les característiques d’aquest grup, he cregut oportú centrar el meu treball elaborant 4 sessions de 2h de durada amb un treball progressiu i sistemàtic de profunditat progressiva a l'espera de que el programa reduït "ESIETS" comenci a despertar-los la consciència. En la intervenció treballo les tècniques de relaxació a l’aula de forma col·lectiva, des de la vessant preventiva, per afavorir, entre d’altres, la cohesió del grup, tot i que, en moments puntuals i per fer front a situacions de conflicte, incideixo individualment en els alumnes que ho requereixin, o bé en tot el grup classe, utilitzant alguna tècnica d’autoregulació.

Tenir en compte en el transcurs de les sessions:

Caldrà utilitzar un llenguatge, ritme i to de veu adequat, suau i tranquil i sobretot, gestionar el temps correctament per que tinguin temps per fer les 5 fases (la darrera és molt important, bé totes, però la darrera condicionarà l’estat anímic en que es quedi l’alumne la resta del dia o dies), tenir molt clar que es vol aconseguir en cada sessió i com es vol aconseguir i preparar curosament tot el material necessari (sobretot la part de les músiques si és que s’obta per utilitzar-les).

Materials (els que jo normalment utilitzo per maximitzar l’efecte de les intervencions, tot i que el seu ús és totalment opcional:

• Màrfegues (les utilitzo amb els més petits, a secundària ho fan asseguts a la cadira).
• Mocadors grans de tacte suau i agradable i Plomes airoses i grans (per exemple).
• Espelmes com a símil per trobar llum en l’obscuritat (podem jugar amb el seu color (cromoterapia).
• Encens (aromateràpia): té grans poders espirituals, allibera energies negatives, atrau el positivisme, purifica l’entorn i a les persones, concentra les forces i les dirigeix a l’objectiu que ens hem proposat, relaxa, perfuma, armonitza la ment....  cada fragancia té la seva pròpia energia vibratòria, així que s’ha de seleccionar curosament en funció de l’estat que volem aconseguir, ja sigui eliminar l’estrés, entrar en un profund estat de relaxació o arribar a un estat de sanació. Normalment “els que duc sempre a la butxaca” són: Encens natural: Relaxa (ideal per meditar), obre la ment i actúa com un gran estabilitzador emocional; Frutilla: pels afectes i emocions, unifica i relaxa (és anti estrés); Sàndal: protecció i sanació; Mirra: protecció i espiritualitat; eucaliptus: Neteja l’ambient i protegeix de males vibracions.
• Alguna gema/pedra o cristall (gemoteràpia): absorveixen, emmagatzemen, reflexen i irradien llum en forma de camps intel·ligents d’enregia estable que incrementa el fluxe de força vital en els cosos físics i els seus centres energètics (Chakras)
• Musica curosament seleccionada en funció del que vulguem treballar (molts cops utilitzo “cuencos tibetanos” que toco jo sola o amb l’alumnat. Hem d’entendre que que la vibració sonora (harmònics) que es genera, amb la música i sons, crea un camp energètic invisible que influeix sobre tot allò que està viu...(pensem en el funcionament d’un diapasó), d’aquí la importància que otorgo a la musicoteràpia, mireu si no aquest enllaç... alucinant:

Los mensajes del agua (Masuro Emoto)

Si voleu entendre la importància de les vibracions podeu trobar enllaços molt interessants per internet, aquest n’és un exemple: L’energia i l’univers

I respecte la música us proposo alguns exemples:

• Luis Pan i Agua (si us agrada us recomano que en busqueu més per internet o botigues especialitzades, aquest home no té pèrdua!)
• Musica per equilibrar els chakres
• Oxizen: Sons de David Leyton, amb qui tinc la sort de treballar molt sovint a nivell terapèutic, molt inspirat en les músiques i tècniques meditatives dels Indis Mayes.

Internet i cases especialitzades tenen un gran ventall... trobeu aquella música que us fa vibrar, escolteu-la  i comenceu a brillar!

Metodologia i dinàmica que segueixo en les sessions:

En la primera sessió els explico la dinàmica que seguirem les 4 properes sessions del mes de novembre cercant la seva acceptació i motivació.  L’estructura general del seu desenvolupament serà (les explico a sota):

1. Fase de preparació mental i adequació de l’espai.

2. Fase d’auto-observació, respiració, consciència sensorial i relaxació

3. Visualització

4. Fase de relaxació dinàmica

5. Fase de tancament

1. Fase de preparació mental i adequació de l’espai: abans de començar cal preparar els alumnes i motivar-los (moment que inicio el ritual d’espelmes i encens). Aquesta fase prèvia de mentalització és important per tal que es vagin calmant i asserenant i tinguin una bona predisposició.  S’estiren al terra, o seuen, escampats per l’aula o espai en què ens disposem a treballar. És convenient que hi hagi espai suficient per a què no es toquin uns als altres. Sempre que sigui possible, cal apagar els llums per tal d’aconseguir una il·luminació tènue que afavoreixi la relaxació.  Personalment, com el que vull és un “efecte shock” (donada la brevetat de sessions que duc a terme), a part de controlar la il·luminació, monto tot el ritual: encenc alguna espelma (en llocs que les pugui tenir controlades i no sempre, segons percebi les energies del moment) i encenc algún encens (seleccionat curosament  per alterar l’estat anímic dels participants, en funció del que pretenc aconseguir en la sessió).

2. Fase d’auto-observació, respiració, consciència sensorial i relaxació: Comencem fent un exercici d’exploració per anar centrant l’atenció, L’objectiu és focalitzar l’atenció en les parts del cos amb el que aconseguim que la ment, en certa manera pari, és a dir, que no et perdis en mil pensaments, que en cas contrari, com no tenim l’hàbit de parar-la, ens distrauríen,  aquest punt és difícil ja que no acostumem a parar la ment i sempre està d’intercedint, realitzem 3 respiracions profundes (on visualitzo l’objectiu per aquesta sessió) i tanquem els ulls.  Atenent la respiració (procurant que cada inspiració-expiració sigui abdominal i cada cop més profunda i llarga) anem observant el nostre cos (al principi vaig guiant sempre seguint el mateix ordre, a les 2 sessions ja es fa autònomament i intento no dir res). Seguint les tècniques fròniques, l’ordre sistemàtic que segueixo de relaxació és el sentit cèfal-caudal: Cara i cap; Coll i nuca; Espatlla i braços; Esquena; Abdomen i tòrax i tota la mitad inferior del cos: caderes, glutis, genitals, cuixes, genolls, bessons i peus.

A mesura que ens anem fixant en les diferents parts, ens deixem embolcallar per la música (que ja us dic, haurà d’estar pautada en temps i ritme en funció del que volguem treballar, inconscientment la respiració seguirà el ritme del tema escollit i segons els sons que sonin ens portaran a uns o altres llocs) i ens responem a les següents preguntes (amb el temps això es fa automàtic) Com està la meva ment? Com està el meu cos? Com se sent el meu cor? (això és per percebre que estem Aquí i l’Ara).  En un principi les respostes són en silenci, cadascú mirant dins seu, però al principi, com pot costar una mica, podem deixar que es contestin lliurement amb un lleu moviment de cap o amb paraules poètiques (sento que llisco entre els núvols, en lloc de dir que estic tranquil).  Amb això haurem aconseguit regularitzar i calmar la respiració, tenir consciència sensorial i haurem près consciència del nostre cos.

3. Visualització: Aqui es pot introduir el tema objecte, per exemple si el que volem es que després, en la següent fase pintin o elaborin una mandala, hauran de visualitzar colors, formes... que els prepararà per la següent tasca.  Si volem equilibrar els chakres anirem visualitzant-los un a un (aquest treball necessita una sessió o treball prèvi que els introdueixi al tema).  Si el que volem és treballar les emocions, o conflictes interns o simplement transportar-los a indrets desconeguts i planers, o induir o autosuggestionar (aquests darrers s’han de guiar amb coneixement del que fem), haurem d’anar dirigint la sessió per evocar diferents sensacions provinents dels diferents canals sensorials (aquí la música és molt important, si no està curosament escollida podem aconseguir l’efecte contrari, en aquest cas, és millor no posar-ne o simplement utilitzar sons diferents en moments puntuals) com pot ser el tacte de l’aigua, l’olor d’una flor, el gust d’un carmel... (és el que en el programa TREVA anomenen laboratori de sensacions).  Aquest moment és bo per incidir directament sobre algún contingut curricular o exàmen... podent visualitzar per exemple de medi, el cos humà: els òssos, els òrgans..., en llengües: l’ortografia, la composició de frases, en geografia: muntanyes, rius, deltes... en música, el pentagrama, les notes músicals, la flauta, una dansa...  o Orientació: com es veuen de grans, on treballaran, quina familia tindran si és que en volen... en definitiva, com es veuen d’aquí a 10 anys! Tot val, depén de la intenció! L’objectiu és no fer cap esforç mental, deixar que tot flueixi (calmar-los si no ho aconsegueixen, quantes vegades no ens passa que com més volem una cosa més s’allunya? Potser vol olorar una flor i l’unic que aconsegueix és olorar el perfum de la mare o novia... però ja ho comentarem a la fase final, que per això està). 

4. Fase de relaxació dinàmica: les opcions de treball en aquesta fase són infinites, a com més intensitat tingui la visualització més profunda serà la connexió i s’obtindran millors resultats.  Es poden fer massatges en parelles i auto-massatges (si han visualitzat el cos, els musculs, els òssos...), es poden pintar o fer les mandales, es pot fer una dansa, tai-txi, txi-kung, shiat-su, jugar en parelles amb el mocador o plomes (fent-lo lliscar suaument sobre l’altre), “jugar” amb als “cuencos”... però també és un bon moment per induir i autossugestionar tot penetrant en la consciència “més inconscient” on rauen molts dels traumes viscuts, així com també situacions o records agradables (amb les que recomano acabar si s’ha fet un treball profund dexploració interior com solucionar un conflicte patern-matern, amb un amic, amb la parella, amb un mateix...)

Relacionat amb el tema dels records agradables m’agradaria fer un petit esment a la técnica del mètode sofrològic de la memòria:

Aquest mètode passa per cinc etapes: evocació, fixació, associacions, repeticions i presentacions, amb l’objectiu de cercar records positius i agradables en cada terç de la nostra vida del nostre passat (per la noció d’estreta subordinació del record davant les activitats esquematitzades de clasificació i categorització que requereix la intel·ligència).  Un cop hem arribat a la visualització cal evocar el record agradable viscut i detallar-lo per fixar-lo (reviure’l com una seqüència ben definida amb el que profunditzem en l’evocació i axonseguim que poc a poc la imatge es toni més nítida amb detalls casi oblidats), deixem que vinguin totes les associacions positives que el record generi (sols les associacions positives) les propietats del sistema asociatiu intervenen en la regulació de totes les conductes que tenen per objecte la memorització i l’evocació d’una seqüència (paraules, fets...).  Després de deixar un temps prudencial, tornem a fixar-nos en la postura corporal, recoloquem el cos, esquena recta... que no estiguem “enxovats” i repetim mentalment els tres records postius evocats i fixats i les associacions agradables generades per ells.  Seleccionem una imatge, una paraula, una frase que resumeixi cada record i les seves associacions, a mode de presentació personal, així, quan evoquem aquella imatge o paraula o frase tornarem a percebre tot el context associat.

5. Fase de tancament: és l’estona de compartir els sentiments i sensacions que han experimentat. Es comparteixen sensacions, garu d’assoliment, experiències... lliyrement, sense ser jutjades, amb un llenguatge, to i ritme de veu acurats.  És en aquests moments quan prenen consciència de les seves emocions, de situacions viscudes... aprenen a expressar-les i compartir amb la resta del grup, creant així un clima de confiança i de cohesió molt especial. No s’ha de forçar a parlar a ningú que no vulgui, quan arribi el moment ja ho farà.  Hem de tenir en compte que verbalitzar qualsevol cosa i sobretot emocions, no és senzill, així que s’ha de deixar el temps que escaigui, sense pressions, sense angoixes...  aquesta fase, és vital, ja que la paraula té un gran poder, la paraula transforma ments.

El secret... permetre que les coses flueixin...

...llavors... TOT ÉS POSSIBLE!

4. Recursos:

(bibliografia que hem llegit, notícies de premsa, enllaços a altres blogs o webs, aportació de documents, videos, imatges, evidències de tipologia diferent que mostrin les pràctiques que estem fent al centre)

- Estudi dels processos emocionals en nens/es amb dificultats d’aprenentatge (2003)

- Llicencia d’estudis 2002-2003 Lluís Lòpez Gonzalez sobre “Tècniques de Relaxació Vivencial Aplicades a l’aula” (programa TREVA)

- Gonzalez. L. (juny 2009) Programa TREVA. Tècniques de Relaxació Vivencial a l’Aula. Revista Perspectiva Escolar. 336. pp.60-66

-“Relaxació a les aules”. Disseny i avaluació del programa TREVA

- "Relaxació a l’aula" (Web programa TREVA)

- Educació i les TIC: 15 recursos per aprendre a treballar la relaxació amb els nens

- Rafael Bisquerra. “De la intel·ligència emocional a les intel·ligències múltiples”

- Les intel·ligències múltiples a l’aula

- Psicologia transpersonal

-    (Novembre 2004) Pedagogia i Sofrologia. Cuadernos de pedagogia.340

- Instituto médico de Sofrologia caycediana

-    Sofrologia Caycediana

- Suggestopedia

- Article d’El Punt avui “La relaxació a l’aula millora el clima escolar”

- Video: Capitol de REDES. La violencia i els joves. Conceptes relacionats amb la CONDUCTA:

5. Avaluació

(grau de satisfacció, conseqüències dels acords, compliment dels compromisos i acords, dades i indicadors de referència per avalua el procés i els resultats-prendre decisions, si cal reorientar la nostra intervenció)

Ja intuïa que l’alumnat estaria motivat, ja que la dinàmica d’aquesta intervenció amb el programa ESIETS és molt particular i constitueix una manera de treballar molt diferent a la resta de les assignatures, i aquesta era la clau: la MOTIVACIÓ, ja que considero que, és la base primordial d’aprenentatge.

No puc estar més satisfeta dels resultats observats i obtinguts.  La sincronia de tot plegat ha estat espectacular així com l’energia que s’ha creat en cada sessió, cada alumne ha entrat en un estat de relaxació i consciència interior, treballant conflictes interns, trobant un espai de Pau, que posteriorment, han verbalitzat en el moment de la “integració”, quan fem la posada amb comú de manera grupal al final de cada sessió.

Cada sessió ha estat un repte personal i un gran treball d’entrega absoluta de l’alumnat.  El més impressionant ha estat veure les seves cares de pau al final de cada sessió.  Encara és ara, que l’alumnat, em demanen més sessions de treball... ufff!!! Que gratificant!

La valoració ha estat tan positiva que hem decidit que donaria pautes al professorat per iniciar la classe amb 5-7 min. de relaxació. Ara que l’alumnat ja està introduit en aquesta tècnica.

Valorant específicament els objectius formulats per aquestes sessions:

A nivell personal, he pogut experimentar amb la realitat, experiències que em serveixen per anar el·laborant un programa didàctic per aplicar aplicar les tècniques de relaxació de forma sistemàtica a l’escola.  Seguiré treballant en això.

Tenint en compte la resposta de l’alumnat, la intervenció ha servit per afavorir l’educació emocional i confegir un bon clima a l’aula, valorant l’atenció i el silenci com a requisits de l’aprenentatge (tal i com s’ha anat constantant a les reunions de seguiment amb el professorat de les sessions 7,8 i 9), paulatinament van integrant l’escolta, el reconeixement i l’expressió adequada de les seves emocions i poc a poc els alumnes han anat construint la seva pròpia presència (desenvolupant mecanismes d’atenció al pròpi cos: postura, sensació, energia...i prenent consciència de la respiració).  Han descobert la importància de la relació amb un mateix (equilibri) i amb els altres (fet que s’observa en el seu dia a dia en les diverses tasques a l’aula i fora d’ella).

Ara tenen algunes eines per autoregular-se, i sempre els dic que quan estiguin tensos o els “bulli la sang”, recordin aquestes sessions i la Pau que han experimentat i que d’una manera o altra, busquin aquesta sensació per evitar confrontaments innecessaris.

En termes generals, els resultats, com era d'esperar, tiben a pensar que:

• Treballar l’educació emocional. La relaxació facilita la connexió amb les emocions. A partir del coneixement de les pròpies emocions, l’alumnat  millora l’autocontrol, aconsegueix una autoregulació que afavoreix una conducta més adequada, trobant bones vies per a la seva manifestació. Això li permet tenir una millor autoestima i per tant facilita no només el benestar personal, sinó que també afavoreix l’empatia i millora la resolució de conflictes.
• Afavorir un bon clima d’aula. El treball d’educació emocional comporta una millora en l’actitud. Això facilita les relacions interpersonals i per tant la pràctica continuada de les tècniques de relaxació resulta beneficiosa com a eina per potenciar la cohesió de grup.
• Facilitar la inclusió de l’alumnat amb trastorns, en aquest cas de conducta. La millora de les relacions interpersonals, que es produeix amb la pràctica de tècniques de relaxació i amb el treball d’educació emocional, així com la millora de l’autorregulació i l’autocontrol per part d’aquest alumnat, afavoreix la seva inclusió amb la resta del grup. 

6. Observacions personals:

(grau de satisfacció, sensacions que s’han tingut, dificultats de relacions interpersonals, contradiccions)

Despres dels resultats observats, considero que la realització d’aquesta pràctica educativa és innovadora des de diferents perspectives: 

• Incorpora noves estratègies en el treball diari per afavorir el desenvolupament integral dels alumnes, així com també, per a potenciar el treball d’educació emocional.
• Du a la pràctica aquestes tècniques de relaxació (tal i com manifesten alguns estudis i recerques recents de la neurociència),  potencien l’activitat de l’hemisferi cerebral dret i per tant permet al cervell treballar de forma holística. Cal tenir en compte que el sistema educatiu prioritza principalment l’hemisferi esquerre, i per un desenvolupament integral és important la connexió entre els dos hemisferis. 
• Aquesta pràctica educativa és molt eficient,  donat que els recursos que cal invertir per a dur-la a terme són molt escassos, i els beneficis que se n’extreuen són molts i molt positius a mitjà i llarg termini. 
• Les tècniques emprades són: Fàcils d’aprendre (No requereixen grans coneixements especialitzats), Fàcils d’aplicar a l’aula (adequades i adaptables a l’edat de l’alumnat) i No requereixen materials específics (tot i que algunes sessions s’afavoreixen amb l’ús d’alguns materials concrets).

Les millores són observables al cap de poques sessions, però amb el treball continuat al llarg del temps, els beneficis no solament es manifestarien a l’entorn escolar.

Potser la dificultat radica en COM S’AVALUA, (un altre  tema en el que seguiré treballant de cara a la possible implementació a l’S.I.Badalona en un futur proper o per altres situacions que ho requereixin), però per ara penso que per fer l’avaluació d’aquesta pràctica educativa cal, com sempre, partir d’una avaluació inicial, en la que es valori aspectes com: la capacitat de l’alumnat en quant a la relaxació pròpiament dita (farem una primera valoració d’aquest aspecte a tot el grup), la capacitat d’atenció i concentració, i aspectes referits a l’autoregulació.  S’hauria de crear un model de registre adequat, funcional i pragmàtic per valorar-ho.

Per l’avaluació formativa, es podria anar avaluant els resultats al finalitzar cada sessions, es podrien realitzar dues avaluacions: una per part del professor, i un altre per part de l’alumnat. Pel qual també es necessari crear un registre adequat i sistemàtic que ho agilitzi i concreti (d’aquí que ja hagi introduit el sistema d’avaluació, autoavaluació i coavaluació en la Unitat d’intervenció de l’a`mabit sociolingüístic, per valorar la seva funcionalitat i extrapol·lar-ho a aquí).  El qüestionari pel professor ha de permetre valorar l’ambient creat a l’aula després d’una sessió de relaxació. Aquest registre ha de pretendre comprovar a nivell global del grup, les variacions que hi pugui haver en quant a algunes actituds i hàbits de treball, en finalitzar la sessió i alhora els beneficis i millores individuals a nivell emocional i en la dinàmica de l’aula. L’Autovaloració de l’alumne ha d’aconseguir plasmar i valorar el pròpi estat de relaxació, així com el grau de satisfacció que els ha produït la sessió.

De cara a l’avaluació final, que pot coincidir en cada avaluació trimestral ordinària i la de tancamane t de curs escolar, es podría tornar a completar el registre d’observació inicial per tal de fer una comparativa amb els resultats obtinguts.

Ja us dic... la idea ja està iniciada i ara toca seguir treballant per crear un programa funcional, senzill i eficaç per portar els beneficis d’aquestes tècniques als centres.