INTRODUCCIÓ A LES SESSIONS 10, 11, 12 I 13 DE LA FASE 3

Introducció:

“Programa ESIETS” (4 sessions d’intervenció directa amb l’alumnat de l’AO)

Porto temps intentant trobar la manera d’explicar i compartir les meves experiències en relaxació, meditació, autoconscienciació, conexió amb un mateix... que, com a Especialista de música d’Infantil i Primària faig a l’aula.  I ara, gràcies a la UOC i al practicum que realitzo he trobat la oportunitat de fer-ho amb el grup d’alumnes de l’AO.

Tal i com ha fet el Dr. en psicologia Lluís Lopez González en el seu llibre: Relajacion en el aula. Recursos para la Educación Emocional” de l’editorial Wolters Klumer (autor del Programa TREVA que podeu trobar a l’apartat de recursos), la meva intenció, en un futur molt proper, és aconseguir donar resposta a l’actual demanda de nous models d’intervenció a les aules tot sintetitzant tècniques, senzilles, aplicables i pragmàtiques que configurin un programa amb material elaborat per  formar a professionals per a que ho apliquin a la realitat de l’aula.  Aquest programa serà  funcional i practic per tota la comunitat educativa (equip directiu, docents, membres del PAS...) podent-se aplicar sistemàticament els 5-7 min. inicials de cada àrea, o inclús instaurar un crèdit variable amb aquesta finalitat,  sempre en virtut de millorar la qualitat de l’ensenyament, el rendiment del nostre alumnat i la convivència en el centre.

Seguint aquesta línia, la lectura i anàlisi del programa TREVA entre d’altres, m’ha servit per anar esquematitzant el meu treball i sota el rol de psicopedagoga que és amb el que ara m’identifico, m’atreveixo a organitzar una breu intervenció amb l’alumnat de l’AO (experiència que em servirà per anar millorant les meves tècniques) unificant disciplines com el Reiki, l’aromateràpia, arteràpia, la sofrologia, la musicoteràpia, la relaxació... per afavorir l’autoconscienciació psicocorporal mitjançant la relaxació, visualització, l’audició musical... exercitant el cervell dret, responsable de les emocions i generador de coneixement (Bisquerra 2001, Àlvarez, lazarus 1991), per afavorir l’equilibri entre les dimensions cognitives, emocionals i corporals, és a dir, equilibrar el cap, el cos i les emocions (i aquí podríem parlar també de l’ànima, tot i que per no entrar en els conflictes que aquesta paraula pot causar, ni evocar cap estereotip d’ordre religiós o cultural, no mencionaré en aquesta ocasió) i començar a despertar la consciència.

Sóc plenament conscient que les 4 sessions de dues hores que he destinat, és un temps molt minse per aconseguir grans canvis, però aquesta experiència em servirà per seguir treballant en el meu propòsit.

Centraré el meu treball, en aquesta ocasió en descriure la metodologia que utilitzo (que podeu veure en l’entrada de la FASE 3: sessions 10, 11, 12 i 13) per a què l’alumnat aprengui a relaxar-se o si més no, estimular-los i donar eines per aconseguir-ho, per que considero que emprar tècniques de relaxació i treball compensatori és un bon mitjà per alleugerir les tensions produïdes en la vida quotidiana.  Tal i com diu Devis y Peiró (1992) “en la societat actual, plena d’estrés, relaxar-se és un art per recuperar forces i hauriem de conservar aquest art per sobre de tot”.  Tots sabem que no es produeix de forma espontània, per tant, com qualsevol altra activitat, ha d’exercitar-se.

Perquè considero imperativa aquesta intervenció?

Per que actualment vivim un període de manca d’higiene mental, autoestima i valors (que sembla que la LOMCE ho tingui en compte i enguay ho ha aplicat com una gran aportació... ) que generen la majoria dels conflictes personals, socials i familiars que veiem dia rera dia.  En aquest sentit, la situació sociocultural que vivim no ens ajuda gaire (per no dir gens): la societat de consum desmesurat, la competitivitat, l’excès d’informació i ofertes, la immediatesa, la vertiginosa mecanització, les noves adaptacions familiars i laborals, l’economia... en definitiva, el ritme accelerat del nostre exterior dificulta la nostra autoconsciència, el nostre silenci, la nostra serenor, la reflexió...  tant necessaris per tothom i més avui en dia (per això he decidit fer aquesta intervenció en grup) per què, per avançar i aprofitar tots els avenços d’aquesta era de la informació i  incertesa en la que estem, una de les fites per aquest nou segle seria (o almenys així ho percebo jo) “aconseguir “Escoltar el silenci enmig de tant soroll”, i no un silencia qualsevol, sinó el NOSTRE SILENCI  (per això, com veig que tothom posa inicials als seus programes, l’anomenarem, a partir d’ara ESIETS, que correspondria a “Escoltar el Silenci Intern Entre Tant Soroll”, reivindicant amb les sigles que les coses SON com SON –no com voldríem que fossin- i que si puc percebre que tu ETS, vol dir que percebo que jo també SOC).

Hem d’aconseguir calmar la ment per pensar amb el cor i actuar amb el cap ( i no a l’inrevés), per aprendre a autogestionar-nos, autoregular-nos i autogovernar-nos.  Hem de tenir en compte que nosaltres som els únics responsables del que ens passa i normalment busquem conscient o inconscientment justificar-nos en arguments buits, repetitius (que per nosaltres són vàlids), que en certa manera ens calmen... momentàniament, és clar!

Desde... penso que desde sempre, m’ha semblat curios el gènere humà, per què ens entosudim en complicar les coses?  Per què seguim enclavats en la dissociació entre allò que penso, allò que sento, allò que dic o faig?  Evidentment que amb aquesta distinció generem en els altres dubtes i desconcerts, i normalment aconseguim respostes que disten del que realment necessitem i aquesta resposta dificulta totes les relacions, començant per la relació amb un mateix i per més voltes que li donem a aquest tema, sempre arribarem al mateix, la POR, la por a no ser escoltat, a no ser valorat, a no ser acceptat...

Però, miran-t’ho des de una altra perspectiva, moltes ocasions no sabem ni el que sentim, ni el perquè ho sentim i dipositem en els altres la responsabilitat de què ens ho resolgui, per que aquesta societat ens empeny a ser productes, a ser el que la societat vol, no el que som realment, una societat que ens empeny erròniament a identificar-nos amb el que tenim i no amb el que SOM. Però... 

Com puc saber el que SOC si no paro a escoltar-me?

Com puc saber que SOC amb tant soroll al meu voltant?

Com si d’una antena de radio o televisió es tractés, tot depén de conexió i les ones que rebis per sintonitzar un canal i, per descontat, considero que nosaltres funcionem igual, les ones estan, tot depèn de l’antena que conectis, és a dir, dels mecanismes de percepció d’un mateix i de l’entorn que activem, i aquí és on entra en joc la consciència (orgànica, propioceptiva, sensorial, sensitiva, introspectiva, transpersonal, autobiogràfica i energètica) entesa com aquell rerafons de l’atenció.  Per estar atents cal percebre i observar l’objecte, ja sigui la pròpia ment, la respiració, la postura, les sensacions, les emocions, l’energia o els sentits; el grau d’atenció (entesa com el procés d’orientar la ment a un objectiu exclusiu) ve determinada per un seguit de factors exògens: estímuls que ens atrauen (intensitat, novetat, significació...) i uns factors endògens  inherents a les persones, de caire fisiològic (perifèrics i centrals, adaptacions dels receptors sensorials, eutonia) i de caire psicològic (moticació i expectatives) que condicionen que aquesta duri més o menys en el temps (concentració).

Si tenim en compte que el cervell està constituït per estructures neuronals de més o menys complexitat i que conté informació (el que veiem, el que escoltem, el que sentim...) dins d’un cert ordre espaial, entendrem que cada pensament origina una emoció que desencadena un estat o una resposta en nosaltres i per tant condiciona les interaccions que fem amb els altres.  Qualsevol emoció ve antecedida per un pensament que l’ha originat, i si no, prova-ho...

Pensa en una situació trista que hagis experimentat... Com et sents?

Ara pensa en una tarda de primavera, sentada a una terraseta o a la platja...

el vent, el sol, l’escalfor...

Com et sents ara? 

No us sembla espectacular el joc de la ment?

Si aconseguim dominar-la la tindrem al nostre servei i no a l’inrevés com malauradament passa actualment.

Amb aquest senzill exercici, que espero que hagiu fet, queda demostrat que percebem les situacions, les adversitats... en definitiva, la realitat de manera molt subjectiva i que ens creem unes representacions mentals particulars d’aquesta realitat en funció de les nostres vivències i experiències i com no, actuem o reaccionem motivades per elles, prova ara això...

si quan vas anar al dentista vas passar-ho malament i et va fer mal, sempre que hi hagis d’anar aniras condicionat per la por, per el record a tornar a sentir aquell dolor i per tant la teva predisposicició, ni la teva actitut, serà la mateixa que si aquesta experiència hagués estat positiva... ho veieu aixi?

La realitat és que en el context històric, en aquest moment espai-temporal

que estem vivint, on hi ha de tot i per tothom,

 estem perduts i...necessitem eines per trobar-nos!

“Malgrat que res canvii, si jo canvio tot pot canviar”

H.Balzac

Com ja he mencionat a la presentació d’aquest blog, tinc la immensa sort de portar uns quants anys dedicats a l’educació i en el meu caminar, cada dia dia percebo amb més claretat que una de les causes principals generalitzada del malestar docent és la manca d’atenció (dispersió), l’escasa cultura de l’esforç i la poca motivació de l’alumnat.  Tot i això, cada setembre, comencem amb molta il·lusió i esperança, fent grans plantejaments didàctics, experimetar noves metodologies... però al poc temps l’escassa resposta de l’alumnat ens frustra.  Perquè passa això? pel tarannà generalitzat de seguir aplicant una pedagogia que dista molt de la relació alumne-persona (normalment per seguir les prescripcions del currículum), donant una excessiva importància als conceptes i poc valor als àmbits artístics, corporals i emocionals.

No és un secret que les vivències, motivacions i necessitats dels alumnes ja no són les mateixes que les de fa uns anys. El seu comportament, l’actitud i els valors també han variat. Cada cop hi ha a les aules més alumnes, que des de ben petits manifesten un alt nivell de neguit, alguns amb manca d’interès i motivació, amb problemes d’atenció i concentració, i poca voluntat a l’hora d’esforçar-se. Tot això comporta problemes de conducta que afecten a les relacions interpersonals i sovint dificulta poder crear un clima d’aula adequat per l’aprenentatge. 

En aquest sentit, i tenint en compte que la finalitat de l’educació és formar a la persona en el ple desenvolupament generant processos de construcció personal a tres nivells: cognitiu, emocional i de conducta, la inclusió dins del Currículum, d’un programa basat en tècniques de relaxació, pot afavorir el desenvolupament integral de l’alumnat (tant mencionat des de la LOGSE) i alhora pot facilitar la inclusió d’aquells que presenten trastorns de desenvolupament i de conducta (TC), en potenciar un bon clima a l’aula.  La recent aparició de l’educació emocional, juntament amb la psicologia transpersonal i les investigacions i avenços en els camps de la neurociència (envers nous punts de vista sobre la intel·ligència i els diferents estils de processar els aprenentatges) constaten que les tècniques de relaxació poden incidir en l’educació en les tres vessants (per tant els seus beneficis repercutiran en cadascuna d’elles), i ens poden ser molt útils en la nostra tasca per realitzar pedagogies més integradores i holístiques (Yus, 2001) afavorint nous canals de maduresa humana on el món vivencial dels subjectes es tinguin més en compte.

Per tant, l’escola, lluny del que es fa actualment, ha de retrobar els valors més clàssics pel qual es va instaurà i adoptar, amb el suport de l’administració, enfocaments més humanistes per afavorir el retorn de la dimensió unitària de la vida humana.

Podria estar tot el dia parlant del tema, però el que hem de tenir clar és que aprendre a valorar el silenci, aprendre a relaxar-nos i a concentrar-nos és vital pel nostre funcionament (reduir el nivell d’angoixa, d’estrés, por... ) els espais generen moviments i canvis i sota aquesta premisa realitzo la meva intervenció.

Es clar que podria tractar el tema de la importància d’ensenyar valors de la importància de les afirmacions i diàlegs positius amb un mateix, del reiki, de la sofrologia, de Ioga, del mètode Feldelkrais, Shiatsu, filosofies i teràpies orientals, el Fengh sui, Zen, Kinesiologia aplicada, Reflexologia, arteràpia, suggestopedia, Ayurveda... o de llibres d’autoajuda i creixement personal d’autors que ens ensenyen a viure i a actuar millor que us cito a mode d’exemple:

-    Wayne W. Dyer : “El cambio”, “Tus zonas erròneas” entre d’altres

-    Louise Hay: “Usted puede sanar su vida”

-    Eckhart Tolle: ”El poder de l’Ara”

-    Eric Pearl: “La reconexion”

-    Dale Carnegie:”como ganar amigos e influir en las personas”

-    Mario Puig: “Reinventarse”

-    Rafael Santandreu: ”El arte de no amargarse la vida”, “Les ulleres de la felicitat”

-    Elisabeth Küber-Ross: “La rueda de la vida”

-    Víctor E. Frankl: ”El hombre en busca del sentido”

-    Eduard Punset: “El viaje al poder de la mente”, “El viaje a la felicidad”, “Lo que nos pasa por dentro”, “excusas para no pensar”

-    Tony Robbins: “Poder sin límites”, “Despertando el gigante interior”

-    José Luis Martorell: “El guión de vida”

I tants i tants més... que deixo la llista oberta per a què l’aneu completant amb llibres que us han tocat l’ànima!

Però l’objectiu és fer una intervenció directa que “toqui” considerablement als alumnes, és a dir, que no els deixi indiferents, un efecte “Shock” i que surti del que estan acostumats, per això, si ho situo dins del context on faig la intervenció, una bona opció és la relaxació i la concentració, ja que forma part currículum d’educació física de batxillerat i molts centres ho realitzen com a activitat curricular dins dels continguts des de 1r a 4t d’ESO, per aquest motiu, m’he bastit de tots els recursos i havent estudiat els casos de l’alumnat de l’AO he creat 4 sessions de profunditat progressiva.

Per tot i això i.... més, i tenint en compte la meva implicació personal en temes de meditació i coneixements en teràpies alternatives, fer aquesta tasca més senzilla i absolutament motivadora, ja que quan estic en una sessió, és com si conectés amb mi mateixa i em deixo fluir, canalitzant cada paraula, silenci o acció que dic i faig, quan estic a les sessions, deixo de ser “JO”, simplement SOC i sé que tu i ETS.

Com puc afavorir en “l’Aqui i Ara” amb el que sóc? Doncs, portant fora de mi el que porto dins des de sempre, i ara, amb l’experiència i el temps, poc a poc començo a possar etiquetes i arguments, escrits amb més o menys gràcia, per intentar fer extensiu el meu coneixement i alhora, com més practico i més llegeixo, m’enriqueixo i cada cop tinc més clar cap a on vaig i com transmetre-ho i... com un gos que es menja la cua, em retroalimento constantment.

Orientació i Beneficis de les tècniques de relaxació en la pràctica educativa:

 La pràctica educativa de les tècniques de relaxació (amb l’intet de respondre a la necessitat de l’aplicació de noves estratègies metodològiques per al desenvolupament integral de l’alumnat) està orientada per a la prevenció i el desenvolupament personal de l’alumnat. Centra la intervenció en l’adquisició de competències bàsiques per afrontar les situacions de la vida quotidiana, i al mateix temps fomenta el desenvolupament harmònic i estimulant tant dels aspectes afectius, emocionals i de comportament, com dels cognitius. 

La metodologia emprada així com les activitats proposades tenen un caire plenament funcional dels aprenentatges des de dues vessants:

• Com a mesura preventiva: en quant que la relaxació desvetlla, estimula i va modelant la sensibilitat envers la consciència corporal, consciència emocional, l’autoestima, la regulació emocional i les habilitats de relació. Aquesta fase consisteix en l’aprenentatge i l’entrenament de diferents tècniques de relaxació i en poder gaudir de les sensacions agradables que ens ofereixen.
• Com a tècnica per fer front a les de situacions d’estrès, nerviosisme i ansietat: quan ja s’ha adquirit el coneixement de les tècniques, i han pres consciència de com poden repercutir positivament en el nostre estat, és quan podem utilitzar la relaxació per fer front a les dificultats, en els moments que la situació ho requereix. Així, aquesta vessant consisteix en la identificació de la situació conflictiva i de la necessitat de relaxar- se; en aquest cas és quan la relaxació es converteix en una eina d’autoregulació.

Els beneficis generals en l’aplicació de tècniques de relaxació:

1. Ajuda a reconèixer les pròpies característiques antropomètriques coma seu de la pròpia vida i recuperar la globalitat corporal per aprendre a viure en el cos i no en el cap.
2. Millorar les capacitats bàsiques per l’aprenentatge (el treball sistemàtic  d’aquestes tècniques desperta un centrament que pot afavorir l’atenció, la concentració, la recuperació d’informació de la memòria, la creativitat... ).
3. Afavoreix la gestió emocional (conseqüentment millora l’autoestima i les habilitats socials se’n veuran beneficiades).
4. Millora els nivells d’energització i flux vital.
5. Millora els nivells fisiològics.
6. Disminueix la tensió física i l’assoliment d’un estat d’eutonia.
7. Portar una vida més conscient tot desenvolupant els diferents nivells de consciència (sensorial, corporal, energètica...) que ens permeti viure en l’Aquí i Ara.
8. Utilitzar l’interior de cadascú com a eina de discerniment en la resolució de conflictes.
9. Aprendre a viure amb serenitat.

En la integració de coneixements, cal destacar que amb el desenvolupament de les tècniques de relaxació, es treballen les següents competències bàsiques (C.B.):

• Aprendre a ser i actuar de forma autònoma: desenvolupament de la pròpia identitat i la responsabilitat personal. En les sessions s’aborden la consciència corporal i emocional, l’autoestima, l’autoconfiança i l’autocontrol.
• Aprendre a conviure: relació amb els altres. Aquest aspecte es treballa afavorint les competències de les relacions interpersonals. Cal tenir present que simplement relaxant-se en grup estem creant un clima de cohesió. Un dels principals objectius del programa és afavorir un bon clima escolar que afavoreixi la inclusió de tot l’alumnat.
• Aprendre a aprendre: durant la realització de les sessions, es realitzen diferents agrupacions de l’alumnat. Generalment, treballen amb el grup classe en conjunt, però amb el desenvolupament d’algunes tècniques, es treballa per parelles o petits grups. Amb l’estímul de les habilitats socials, i l’impuls del treball cooperatiu entre l’alumnat, es contribueix a l’adquisició d’aquesta competència.

La relaxació en els adolescents:

Tal i com ens relata Lluís Lòpez Gonzalez en el seu programa TREVA utilitzant paraules de Boscaini (2009), la relaxació pot fer de mitjancera en el reconeixement, control i autoafirmació de la personalitat.  Bergés i Bounes (1974) defineix la relaxació, com una experiència de confirmació de les parts corporals diferents, de la unitat i solidesa corporal, amb el correponent reconeixement per part de l’adolescent.

Pel que fa al reconeixement, cada experiència de relaxació mobilitza la imatge corporal de l’adolescent, doncs el cos és un receptacle en el qual s’inscriuen totes les nostres experiències. El reconeixement, en primera instància topogràfic esdevé significatiu i constitueix un camí d’interiorització i creixement. Podríem dir que s’efectua un treball de fora cap a dintre. D’altra banda, es produeix una millora del control tònic i motriu, doncs l’experiència relaxadora “toca el jo-emoció” de l’adolescent i el fa ajustar de nou les seves conductes, sent molt positiu en conductes agressives. A més, l’elaboració cognitiva del procés permet que l’adolescent faci canvis en el seu llenguatge i pensament.

Seguint a Boscaini, les activitats de relaxació són activitats de relació, en el nostre cas, entre professor-adults i adolescents, que juguen un paper molt important en autoafirmació de la personalitat.  El paper del guia/professor obre nous camins de relació amb els nois i noies i possibilitat relacions més humanes i profundes on el respecte envers l’altre es fa rellevant. D’alguna manera, en ser la relaxació una experiència regressiva, el professor, en sentit psicoanalític ara, fa de guia materno/paternal en l’elaboració del Jo corporal i el Jo psíquic i l’ajuda a establir relacions sanes entre l’un i l’altre “jo”, d’allò viscut corporalment a allò pensat, d’allò sentit a allò representat.

Programes de relaxació escolar:

Dins de la comunitat científica però fora de l’àmbit de la meditación transcendental i el ioga, s’han estudiat els efectes que la pràctica de la relaxació o la  meditació, entesa de manera psicofosiològica, poden tenir en els escolars (Tloczynski,  1994). En aquesta línia, Peerbolte (1967) recomanava ja, fa temps, qualsevol pràctica  de relaxació o meditació a l’escola.  Per la seva banda Harlem (1976) es va interessar pels efectes que la relaxació psicofisiológica va tenir en una selecció d’alumnes d’escola primària.

En la perspectiva del rendiment acadèmic, Benson i col.(2000), van realitzar un estudi sobre com la pràctica de la relaxació podia influir sobre els aspectes acadèmics dels alumnes d’ensenyament secundari. Uns quants professor van ser entrenats en tècniques de relaxació i auto-control, a més de rebre classes de com transmetre-les als alumnes en llurs aules. S’hi van mesurar quatre variables: hàbits de treball, cooperació, atenció i millora de qualificacions. Els resultats deien que aquells alumnes que havien practicat la relaxació en més de dues ocasions al semestre, presentaven millors nivells en aquestes quatre variables que aquells que n’havien fet dues o més pràctiques de relaxació.

També s’han realitzat diverses experiències a Catalunya, per part de professors de diverses àrees, i a les quals sumo la meva proposta.

Després d’aquesta introducció-justificació de la meva intervenció directa ja esteu a punt per veure la FASE 3 tot seguint l'esquema de les sessions que he seguit fins ara.