FASE 4

1. identificació de la sessió:                   SESSIÓ 16

Data: 9 de desembre

Durada: 10h

Lloc: S.I.Badalona

Participants: tutor, professors i alumnat de l’AO, professors i tutors de 3r i 4t ESO i Cap d’Estudis (Coordinador pedagògic).

Col·laboradors: Tutor de pràctiques.

Destinataris: Alumnat i professors de l’AO.

2. Fites:

(objectius i activitats)

• Valorar la implementació tot veient el procés des d’un perspectiva global.
• Extreure conclusions, de cara a prendre decisions i adaptar-ho, si escau, a la realitat educativa del centre.

3. Desenvolupament:

(descripció del treball: acords, prioritzats, compromisos)

Per fer aquesta valoració final (Avaluació sumativa), hem fet tres reunions:

-    La primera amb tot l’equip de professors implicats dins de l’AO (en la línia de les sessions 7, 8 i 9) però ara amb una visió més global a partir dels resultats obtinguts, en la Unitat d’Intervenció en l’Àmbit Sociolingüístic i en els efectes de la intervenció directa amb el Programa ESIETS

-     La segona ha estat amb tot l’alumnat, fent una posada en comú sobre com han viscut el procés, com es senten i que els ha aportat.

-    La tercera reunió, s’ha realitzat coincidint i seguint el protocol d’avaluació de final trimestre amb tot el professorat de 3r i 4t de la ESO, on l’alumnat de l’AO fa assignatures comuns amb el seu grup de referència.  Per aquesta reunió, prèviament, s’ha escollit un portaveu de l’AO amb dos ajudants, que han transmès les opinions de tot el grup de l’AO a tot el professorat obertament a l’inici de la sessió d’avaluació.  Quan han acabat, han marxat i s’ha començat la sessió proticolaria d’avaluació trimestral.

4. Recursos:

(bibliografia que hem llegit, notícies de premsa, enllaços a altres blogs o webs, aportació de documents, videos, imatges, evidències de tipologia diferent que mostrin les pràctiques que estem fent al centre)

- Congrés europeu Avaluar per aprendre (Barcelona, 12 i 13 de maig de 2011)

- Disseny, desenvolupament i avaluació d’un programa d’educació emocional en un centre educatiu. UB

- Estratègies per l’avaluació de programes d’Orientació. Universitat de Huelva

- Avaluació àmbit sociolingüístic. PDC

- Programa de diversificació curricular. Programació departament d’Orientació

- Model d’avaluació CIPP (idees generals en les que seguiré treballant)

- Model CIPP. Stufflebeam i Shinkfield, A.J. (1987) Evaluación sistemàtica. Guía teòrica y pràctica. Barcelona.Paidós/MEC

5. Avaluació

(grau de satisfacció, conseqüències dels acords, compliment dels compromisos i acords, dades i indicadors de referència per avalua el procés i els resultats-prendre decisions, si cal reorientar la nostra intervenció):

Tenint en compte que la intervenció ha anat tant dirigida a aspectes estrictament curriculars (Unitat d’Intervenció en l’àmbit sociolingüístic) més fàcils de quantificar i a aspectes transversals (Educació Emocional a partir del treball sistemàtic en grup a les hores de tutoria i la intervenció directa amb el grup-classe am el programa de relaxació ESIETS, abdós per afavorir l'autoconeixement) relatius a aspectes més qualitatius, hem valorat l’impacte tenint en especial consideració:

•  Els aprenentatges i recursos assolits pels professors (AO)
• L’evolució del rendiment de l’alumnat
• Grau d’absentisme.
• L’evolució de l’estat emocional individual i cohesió de grup dins de l’AO i dins del grup de referència (3r i 4t ESO).
• Grau de satisfacció del professorat i l’alumnat directa i indirectament implicats en la seva implementació.

La valoració és molt positiva en tots els casos.  Els beneficis obtinguts superen sobradament els esforços dedicats.  

S'ha de seguir treballant en aquesta línia:

- Per una banda l’enfoc interdisciplinar de les àrees, el treball cooperatiu i l’ús de les TIC, ens ajuden a motivar a l’alumnat individualment i col·lectiva, incidint directament i inevitable en la cohesió de grup, el seu rendiment acadèmic i disminuïnt el grau d’absentisme, tant dins de l’AO com en les àrees que realitzen amb el seu grup-classe de referència dels respectius cursos.  Veient els resultats obtinguts amb el grup de l’AO, coincidim en que és una dinàmica que s’hauria de extrapol·lar a la metodologia global de tot el centre.

- Per altra banda, veient els resultats de la implementació del programa ESIETS (relaxació i educació emocional per afavorir el desenvolupament armònic de les persones) ens fa veure la necessitat de realitzar de forma sistemàtica un treball de consciència individual i grupal d’educació emocional, vivenciada.  De cara al futur, el centre s’hauria de plantejar estendre aquesta pràctica educativa innovadora el màxim possible, per fer-ho efectiu plantejo diferents actuacions:

• Presentar una proposta dins del marc dels Projectes d’innovació del Departament.
• Realitzar una formació de centre, dirigida a tots el professorat, en tècniques de relaxació. per a que ho puguin incloure dins de la seva metodologia a l’aula de forma aplicada i sistemàtica.
• Crear un equip de recerca, per treballar a nivell de centre, en la línia de les bones pràctiques educatives.

6. Observacions personals:

(grau de satisfacció, sensacions que s’han tingut, dificultats de relacions interpersonals, contradiccions,

Gràcies a aqueta fase, he pogut vivenciar, des d’una perspectiva nova per a mi, que la tasca avaluativa és bàsica i necessaria, entre d’altres, per que condiciona directament l’ensenyament.

En aquesta ocasió, la dificultat ha estat al intentar quantificar aspectes qualitius (difícils de quantificar), però a mesura que he anat avançant he anat entenent que per no perdre’s en el camí,  cal tenir criteris concrets i definits, que possibilitin identificar on s’ès i que falta, tot relacionant-los amb objectius clars que s’han d’assolir mitjançant contingut,  recursos, metodologies i dinàmiques construides entre tots, i amb instruments i/o tècniques especifiques pel que es vol aconseguir, ja des de l’inici, per poder veure objectivament l’evolució i extreure conclusions a partir dels resultats obtinguts i prendre decisions constantment al respecte.  Aquest és un nou repte en el que seguirè treballant.

Les conclusions i reflexions que extrec, per ara d’aquesta fase són:

• L’avaluació sempre ha de ser una responsabilitat col·lectiva i compartida, mitjançant l’ús d’un llenguatge sempre en positiu (tothom reacciona millor si sap que pot millorar).
• Avaluar i ensenyar és el mateix procés.  Una activitat d’avaluació és una activitat d’aprenentatge, una activitat d’avaluació és bona si es pot fer servir com a activitat d’aprenentatge.
• L’avaluació ha de ser realista, rellevant, constructiva i socialitzadora.
• Diversificar eines d’avaluació és important per obtenir una bona triangulació d’informació (d’aquí que en la intervenció de l’àmbit sosiolingüístic afegís un registre d’autoavaluació i coavaluació de cada alumne, que completa, entre d’altres, l’avaluació del professor).
• Cal que els alumnes participin en les discussions dels seus aprenentatges, sols així els farem reflexionar i implicar-se en la seva pròpia formació, a mode de feedbacks i retroalimentacions constants que els ajudin a saber on són i que s’espera d’ells, per a que aprenguin a autoregular-se i a saber que han de fer en cada moment per aconseguir el que volen (el mètode de les rúbriques de la UOC és un exemple que a mi particularment m’ha ajudat molt i m’ha servit per enfocar-me i no perdre’m en les activitats a entregar, coneixent i esforçant-me des del principi en funció a la nota que he volgut obtenir, tant a estat així, que la majoria d’assignatures que ens han presentat les rúbriques he tret matricules d’honor i excel·lents, i si per a mi ha estat molt gratificant i m’he sentit poderosa i amb plpe control de les meves possibilitats, que no confegirà en el nostre alumnat?