RELAXACIÓ (Programa “ESIETS”)
Porto temps intentant trobar la manera
d’explicar i compartir les meves experiències en relaxació, meditació,
autoconscienciació, conexió amb un mateix... que, com a Especialista de música
d’Infantil i Primària faig a l’aula.
I ara, gràcies a la UOC i al practicum que realitzo he trobat la
oportunitat de fer-ho amb el grup d’alumnes de l’AO.
Tal i com ha fet el Dr. en psicologia
Lluís Lopez González en el seu llibre: Relajacion
en el aula. Recursos para la Educación Emocional” de l’editorial Wolters
Klumer, la meva intenció, en un futur molt proper, és aconseguir donar resposta a l’actual demanda de nous
models d’intervenció a les aules tot sintetitzant tècniques, senzilles,
aplicables i pragmàtiques que configurin un programa amb material elaborat per formar
a professionals per a que ho apliquin a la realitat de l’aula. Aquest programa serà funcional i practic per tota la
comunitat educativa (equip directiu, docents, membres del PAS...) podent-se
aplicar sistemàticament els 5-7 min. inicials de cada àrea, o inclús instaurar un
crèdit variable amb aquesta finalitat, sempre en virtut de millorar la qualitat de l’ensenyament,
el rendiment del nostre alumnat i la convivència en el centre.
Seguint aquesta línia i sota el rol de psicopedagoga que és amb el que
ara m’identifico, m’atreveixo a organitzar una breu intervenció amb
l’alumnat de l’AO (experiència que em servirà per anar millorant les meves
tècniques) unificant disciplines com el Reiki, l’aromateràpia, arteràpia, la
sofrologia, la musicoteràpia, la relaxació... per afavorir l’autoconscienciació psicocorporal mitjançant la relaxació,
visualització, l’audició musical... exercitant el cervell dret, responsable
de les emocions i generador de coneixement (Bisquerra 2001, Àlvarez, lazarus
1991), per afavorir l’equilibri entre
les dimensions cognitives, emocionals i corporals, és a dir, equilibrar
el cap, el cos i les emocions (i aquí podríem parlar també de l’ànima, tot i que per no entrar en els
conflictes que aquesta paraula pot causar, ni evocar cap estereotip d’ordre
religiós o cultural, no mencionaré en aquesta ocasió) i començar a despertar la consciència.
Sóc plenament conscient que les 4 sessions de dues hores que he destinat,
és un temps molt minse per aconseguir grans canvis, però aquesta experiència em
servirà per seguir treballant en el meu propòsit.
Considero que emprar tècniques de
relaxació i treball compensatori és un bon mitjà per alleugerir les tensions
produïdes en la vida quotidiana.
Tal i com diu Devis y Peiró (1992) “en la societat actual, plena d’estrés,
relaxar-se és un art per recuperar forces i hauriem de conservar aquest art per
sobre de tot”. Tots sabem que
no es produeix de forma espontània, per tant, com qualsevol altra activitat, ha
d’exercitar-se.
Perquè
considero imperativa aquesta intervenció?
Per que actualment vivim un període de manca
d’higiene mental, autoestima i valors (que
sembla que la LOMCE ho tingui en compte i enguay ho ha aplicat com una gran
aportació... ) que generen la majoria dels conflictes personals, socials
i familiars que veiem dia rera dia.
En aquest sentit, la situació sociocultural que vivim no ens ajuda gaire
(per no dir gens): la societat de consum desmesurat, la competitivitat, l’excès
d’informació i ofertes, la immediatesa, la vertiginosa mecanització, les noves
adaptacions familiars i laborals, l’economia... en definitiva, el ritme
accelerat del nostre exterior dificulta la nostra autoconsciència, el nostre
silenci, la nostra serenor, la reflexió... tant necessaris per tothom i més avui en dia (per això he decidit fer aquesta intervenció
en grup) per què, per avançar i aprofitar tots els avenços d’aquesta era de
la informació i incertesa en la
que estem, una de les fites per aquest nou segle seria (o almenys així
ho percebo jo) “aconseguir “Escoltar
el silenci enmig de tant soroll”, i no un silencia qualsevol, sinó el
NOSTRE SILENCI (per això, com veig
que tothom posa inicials als seus programes, l’anomenarem, a partir d’ara ESIETS, que correspondria a “Escoltar
el Silenci Intern Entre Tant Soroll”, reivindicant amb les sigles que
les coses SON com SON –no com voldríem que fossin- i que si puc percebre que tu
ETS, vol dir que percebo que jo també SOC).
Hem d’aconseguir calmar la ment per
pensar amb el cor i actuar amb el cap ( i no a l’inrevés), per aprendre a
autogestionar-nos, autoregular-nos i autogovernar-nos. Hem de tenir en compte que nosaltres
som els únics responsables del que ens passa i normalment busquem conscient
o inconscientment justificar-nos en arguments buits, repetitius (que per
nosaltres són vàlids), que en certa manera ens calmen... momentàniament, és
clar!
Desde... penso que desde sempre, m’ha
semblat curios el gènere humà, per què
ens entosudim en complicar les coses? Per què seguim enclavats en la dissociació entre allò que penso, allò que sento, allò que dic
o faig? Evidentment que
amb aquesta distinció generem en els altres dubtes i desconcerts, i normalment
aconseguim respostes que disten del que realment necessitem i aquesta resposta
dificulta totes les relacions, començant per la relació amb un mateix i per més
voltes que li donem a aquest tema, sempre arribarem al mateix, la POR, la por a
no ser escoltat, a no ser valorat, a no ser acceptat... Però, miran-t’ho des de una altra
perspectiva, moltes ocasions no sabem ni el que sentim, ni el perquè ho
sentim i dipositem en els altres la responsabilitat de què ens ho resolgui,
per que aquesta societat ens empeny a ser productes, a ser el que la societat
vol, no el que som realment, una societat que ens empeny erròniament a
identificar-nos amb el que tenim i no amb el que SOM. Però...
Com puc saber el que SOC si no paro a escoltar-me?
Com puc saber que SOC amb tant soroll al meu voltant?
Com si d’una antena de radio o
televisió es tractés, tot depén de conexió i les ones que rebis per sintonitzar
un canal i, per descontat, considero que nosaltres funcionem igual, les ones
estan, tot depèn de l’antena que conectis, és a dir, dels mecanismes de percepció d’un mateix i de l’entorn que activem, i
aquí és on entra en joc la consciència
(orgànica, propioceptiva, sensorial,
sensitiva, introspectiva, transpersonal,
autobiogràfica i energètica) entesa com aquell rerafons de l’atenció. Per estar atents cal percebre i observar l’objecte, ja sigui
la pròpia ment, la respiració, la postura, les sensacions, les emocions,
l’energia o els sentits; el grau d’atenció
(entesa com el procés d’orientar la ment a un objectiu exclusiu) ve determinada per un seguit de factors
exògens: estímuls que ens atrauen (intensitat, novetat, significació...) i
uns factors endògens
inherents a les persones, de caire
fisiològic (perifèrics i centrals, adaptacions dels receptors sensorials,
eutonia) i de caire psicològic
(moticació i expectatives) que condicionen que aquesta duri més o menys en el
temps (concentració).
Si tenim en compte que el cervell està
constituït per estructures neuronals de més o menys complexitat i que conté
informació (el que veiem, el que escoltem, el que sentim...) dins d’un cert
ordre espaial, entendrem que cada pensament origina una emoció que
desencadena un estat o una resposta en nosaltres i per tant condiciona les
interaccions que fem amb els altres. Qualsevol emoció ve antecedida per un pensament que l’ha
originat, i si no, prova-ho...
Pensa en una situació trista que hagis experimentat... Com et sents?
Ara pensa en una tarda de primavera, sentada a una terraseta o a la
platja...
el vent, el sol, l’escalfor...
Com et sents ara?
No us sembla espectacular
el joc de la ment?
Si aconseguim dominar-la la
tindrem al nostre servei i no a l’inrevés com malauradament passa actualment.
Amb aquest senzill exercici, que espero
que hagiu fet, queda demostrat que percebem
les situacions, les adversitats... en definitiva, la realitat de manera molt subjectiva i que ens creem unes
representacions mentals particulars d’aquesta realitat en funció de les nostres
vivències i experiències i com no, actuem o reaccionem motivades per elles,
prova ara això...
si quan vas anar al dentista vas passar-ho malament i et va fer mal,
sempre que hi hagis d’anar aniras condicionat per la por, per el record a
tornar a sentir aquell dolor i per tant la teva predisposicició, ni la teva
actitut, serà la mateixa que si aquesta experiència hagués estat positiva... ho
veieu aixi?
La realitat és que en el
context històric, en aquest moment espai-temporal
que estem vivint, on hi ha
de tot i per tothom,
estem perduts
i...necessitem eines per trobar-nos!
“Malgrat que res canvii, si jo canvio tot pot
canviar”
H.Balzac
Tinc la immensa sort de portar uns
quants anys dedicats a l’educació i en el meu caminar, cada dia dia percebo amb
més claretat que una de les causes
principals generalitzada del malestar docent és la manca d’atenció (dispersió),
l’escasa cultura de l’esforç i la poca motivació de l’alumnat. Tot i això, cada setembre, comencem
amb molta il·lusió i esperança, fent grans plantejaments didàctics,
experimetar noves metodologies... però al poc temps l’escassa resposta de l’alumnat ens frustra. Perquè passa això? pel tarannà
generalitzat de seguir aplicant una pedagogia que dista molt de la relació alumne-persona (normalment per
seguir les prescripcions del currículum), donant una excessiva importància
als conceptes i poc valor als àmbits artístics, corporals i emocionals.
No és un secret que les vivències, motivacions i necessitats dels
alumnes ja no són les mateixes
que les de fa uns anys. El seu comportament, l’actitud i els valors també
han variat. Cada cop hi ha a les aules més alumnes, que des de ben
petits manifesten un alt nivell de neguit, alguns amb manca d’interès i
motivació, amb problemes d’atenció i concentració, i poca voluntat a l’hora
d’esforçar-se. Tot això comporta problemes
de conducta que afecten a les relacions interpersonals i sovint dificulta
poder crear un clima d’aula adequat per l’aprenentatge.
En aquest sentit, i tenint en compte que la finalitat de l’educació és formar a la persona en el ple
desenvolupament generant processos
de construcció personal a tres nivells: cognitiu, emocional i de conducta, la
inclusió dins del Currículum, d’un programa basat en tècniques de relaxació,
pot afavorir el desenvolupament integral de l’alumnat (tant mencionat des de la
LOGSE) i alhora pot facilitar la inclusió d’aquells que presenten trastorns de
desenvolupament i de conducta (TC), en potenciar un bon clima a l’aula. La
recent aparició de l’educació emocional,
juntament amb la psicologia transpersonal
i les investigacions i avenços en els camps de la neurociència (envers nous punts
de vista sobre la intel·ligència i els diferents estils de processar els
aprenentatges) constaten que les tècniques de relaxació poden incidir en
l’educació en les tres vessants (per tant els seus beneficis repercutiran en
cadascuna d’elles), i ens poden ser molt útils en la nostra tasca per realitzar
pedagogies més integradores i holístiques (Yus, 2001) afavorint nous canals de
maduresa humana on el món vivencial dels subjectes es tinguin més en compte.
Per tant, l’escola, lluny del que es fa
actualment, ha de retrobar els valors
més clàssics pel qual es va instaurà i adoptar, amb el suport de
l’administració, enfocaments més humanistes per afavorir el retorn de la
dimensió unitària de la vida humana.
Podria estar tot el dia parlant del
tema, però el que hem de tenir clar és que aprendre
a valorar el silenci, aprendre a relaxar-nos i a concentrar-nos és vital pel
nostre funcionament (reduir el nivell d’angoixa, d’estrés, por... ) els
espais generen moviments i canvis i sota aquesta premisa realitzo la meva
intervenció.
L’objectiu és fer una intervenció
directa que “toqui” considerablement als alumnes, és a dir, que no els deixi
indiferents, un efecte “Shock” i que
surti del que estan acostumats, per això, si ho situo dins del context on faig
la intervenció, una bona opció és la
relaxació i la concentració, ja que forma part currículum d’educació física
de batxillerat i molts centres ho realitzen com a activitat curricular dins
dels continguts des de 1r a 4t d’ESO, per aquest motiu, m’he bastit de tots els
recursos i havent estudiat els casos de l’alumnat de l’AO he creat 4 sessions
de profunditat progressiva.
Per tot i això i.... més, i tenint en
compte la meva implicació personal en temes de meditació i coneixements en
teràpies alternatives, fer aquesta tasca més senzilla i absolutament motivadora,
ja que quan estic en una sessió, és com si conectés amb mi mateixa i em deixo
fluir, canalitzant cada paraula, silenci o acció que dic i faig, quan estic a
les sessions, deixo de ser “JO”, simplement SOC i sé que tu i ETS.
Com puc afavorir en “l’Aqui i Ara” amb
el que sóc? Doncs, portant fora de mi el que porto dins des de sempre, i ara,
amb l’experiència i el temps, poc a poc començo a possar etiquetes i arguments,
escrits amb més o menys gràcia, per intentar fer extensiu el meu coneixement i
alhora, com més practico i més llegeixo, m’enriqueixo i cada cop tinc més clar
cap a on vaig i com transmetre-ho i... com un gos que es menja la cua, em
retroalimento constantment.
Orientació
i Beneficis de les tècniques de relaxació en la pràctica educativa:
La pràctica educativa de les tècniques de relaxació (amb l’intet de
respondre a la necessitat de l’aplicació de noves estratègies metodològiques
per al desenvolupament integral de l’alumnat) està orientada per a la prevenció i el desenvolupament personal de l’alumnat.
Centra la intervenció en l’adquisició de competències bàsiques per afrontar
les situacions de la vida quotidiana, i al mateix temps fomenta el
desenvolupament harmònic i estimulant tant dels aspectes afectius, emocionals i
de comportament, com dels cognitius.
La metodologia emprada així
com les activitats proposades tenen
un caire plenament funcional dels aprenentatges des de dues vessants:
-
Com
a mesura preventiva:
en quant que la relaxació desvetlla, estimula i va modelant la sensibilitat
envers la consciència corporal, consciència emocional, l’autoestima, la
regulació emocional i les habilitats de relació. Aquesta fase consisteix en
l’aprenentatge i l’entrenament de diferents tècniques de relaxació i en poder
gaudir de les sensacions agradables que ens ofereixen.
-
Com
a tècnica per fer front a les de situacions d’estrès, nerviosisme i ansietat: quan ja s’ha adquirit el coneixement de les
tècniques, i han pres consciència de com poden repercutir positivament en el
nostre estat, és quan podem utilitzar la relaxació per fer front a les
dificultats, en els moments que la situació ho requereix. Així, aquesta vessant
consisteix en la identificació de la situació conflictiva i de la necessitat de
relaxar-
se; en aquest cas és quan la relaxació
es converteix en una eina d’autoregulació.
Els
beneficis generals en l’aplicació de
tècniques de relaxació:
1. Ajuda a reconèixer les pròpies característiques
antropomètriques coma seu de la pròpia vida i recuperar la globalitat corporal
per aprendre a viure en el cos i no en el cap.
2. Millorar les
capacitats bàsiques per l’aprenentatge (el treball sistemàtic
d’aquestes tècniques desperta un centrament que pot afavorir l’atenció,
la concentració, la recuperació d’informació de la memòria, la creativitat... ).
3. Afavoreix la gestió emocional (cnseqüentment
millora l’autoestima i les habilitats socials se’n veuran beneficiades).
4. Millora els nivells d’energització i flux vital.
5. Millora els nivells fisiològics.
6. Disminueix la tensió física i l’assoliment d’un
estat d’eutonia.
7. Portar una vida més conscient tot desenvolupant els
diferents nivells de consciència (sensorial, corporal, energètica...) que ens
permeti viure en l’Aquí i Ara.
8. Utilitzar l’interior de cadascú com a eina de
discerniment en la resolució de conflictes.
9. Aprendre a viure amb serenitat.
En la integració de coneixements, cal destacar que amb el
desenvolupament de les tècniques de relaxació, es treballen les següents competències bàsiques (C.B.):
-
Aprendre a ser i actuar de forma autònoma: desenvolupament de la pròpia identitat i la
responsabilitat personal. En les sessions s’aborden la consciència corporal i
emocional, l’autoestima, l’autoconfiança i l’autocontrol.
-
Aprendre a conviure: relació amb els altres. Aquest aspecte es
treballa afavorint les competències de les relacions interpersonals. Cal tenir
present que simplement relaxant-se en grup estem creant un clima de cohesió. Un
dels principals objectius del programa és afavorir un bon clima escolar que
afavoreixi la inclusió de tot l’alumnat.
-
Aprendre a aprendre: durant la realització de les sessions, es
realitzen diferents agrupacions de l’alumnat. Generalment, treballen amb el
grup classe en conjunt, però amb el desenvolupament d’algunes tècniques, es
treballa per parelles o petits grups. Amb l’estímul de les habilitats socials,
i l’impuls del treball cooperatiu entre l’alumnat, es contribueix a
l’adquisició d’aquesta competència.
La
relaxació en els adolescents
Tal i com ens relata Lluís Lòpez
Gonzalez en el seu programa TREVA utilitzant paraules de Boscaini (2009), la relaxació pot fer de mitjancera
en el reconeixement, control i autoafirmació de la personalitat. Bergés i
Bounes (1974) defineix la relaxació, com una experiència de confirmació de les parts corporals diferents, de la
unitat i solidesa corporal, amb el correponent reconeixement per part de
l’adolescent.
Pel que fa al reconeixement, cada
experiència de relaxació mobilitza la imatge corporal de l’adolescent, doncs el cos és un receptacle en el qual
s’inscriuen totes les nostres experiències. El reconeixement, en primera
instància topogràfic esdevé significatiu i constitueix un camí
d’interiorització i creixement.
Podríem dir que s’efectua un treball de fora cap a dintre. D’altra banda, es produeix una millora del control tònic i motriu, doncs l’experiència
relaxadora “toca el jo-emoció” de l’adolescent i el fa ajustar de nou les seves conductes,
sent molt positiu en conductes agressives. A més, l’elaboració cognitiva del procés
permet que l’adolescent faci canvis en el seu llenguatge i pensament.
Seguint
a Boscaini, les activitats de relaxació són activitats
de relació, en el nostre cas, entre professor-adults
i adolescents, que juguen un paper molt important en autoafirmació de la personalitat. El paper del guia/professor obre nous camins de relació
amb els nois i noies i possibilitat relacions més humanes i profundes on el
respecte envers l’altre es fa rellevant. D’alguna manera, en ser la relaxació una
experiència regressiva, el professor, en sentit psicoanalític ara, fa de guia materno/paternal
en l’elaboració del Jo corporal i el Jo psíquic i l’ajuda a
establir relacions
sanes entre l’un i l’altre “jo”, d’allò viscut corporalment a allò pensat,
d’allò sentit
a allò representat.
Programes de relaxació escolar:
Dins
de la comunitat científica però fora de l’àmbit de la meditación transcendental i el
ioga, s’han estudiat els efectes que la pràctica de la relaxació o la meditació, entesa de manera psicofosiològica,
poden tenir en els escolars (Tloczynski, 1994). En aquesta línia, Peerbolte
(1967) recomanava ja, fa temps, qualsevol pràctica de relaxació o meditació a l’escola. Per la seva banda Harlem (1976) es va interessar pels efectes que la relaxació
psicofisiológica va tenir en una selecció d’alumnes d’escola primària.
En
la perspectiva del rendiment acadèmic, Benson i
col.(2000), van realitzar un estudi sobre com la pràctica de
la relaxació podia influir sobre els aspectes acadèmics dels alumnes
d’ensenyament secundari.
Uns quants professor van ser entrenats en tècniques de relaxació i
auto-control, a més de rebre classes de com transmetre-les als
alumnes en llurs aules. S’hi van mesurar quatre variables: hàbits de treball, cooperació,
atenció i millora de qualificacions.
Els resultats deien que aquells alumnes que havien practicat la relaxació en més
de dues ocasions al semestre, presentaven millors nivells en aquestes quatre variables que aquells que
n’havien fet dues
o més pràctiques de relaxació.
També
s’han realitzat diverses experiències a Catalunya, per part de professors de
diverses àrees, i a les quals sumo la meva proposta.
Després
d’aquesta introducció-justificació del “taranna” que segueix la meva
intervenció directa amb l’alumna, paso a descriure-la:
Tenint en compte les característiques del
grup da l’AO, he
cregut oportú centrar el meu treball elaborant 4 sessions de 2h de durada amb un
treball progressiu i sistemàtic de profunditat progressiva a l'espera de
que el programa reduït "ESIETS" comenci a
despertar-los la autonsciència. En la intervenció treballo les tècniques
de relaxació a l’aula de forma col·lectiva, des de la vessant
preventiva, per afavorir, entre d’altres, la cohesió del grup, tot i que, en
moments puntuals i per fer front a situacions de conflicte, incideixo
individualment en els alumnes que ho requereixin, o bé en tot el grup classe,
utilitzant alguna tècnica d’autoregulació.
En el transcurs de les sessions s’ha de tenir en
compte: utilitzar un
llenguatge, ritme i to de veu adequat, suau i tranquil i sobretot, gestionar
el temps correctament per que tinguin temps per fer les 5 fases (la darrera
és molt important, bé totes, però la darrera condicionarà l’estat anímic en que
es quedi l’alumne la resta del dia o dies), tenir molt clar que es vol
aconseguir en cada sessió i com es vol aconseguir i preparar curosament
tot el material necessari (sobretot la part de les músiques si és que
s’obta per utilitzar-les).
Materials (els que jo
normalment utilitzo per
maximitzar l’efecte de les intervencions, tot i que el seu ús és totalment
opcional:
- Màrfegues (les utilitzo amb els més petits, a secundària
ho fan asseguts a la cadira)
- Mocadors
grans de tacte suau i agradable
- Plomes airoses i grans
- Espelmes
com a símil per trobar llum en l’obscuritat (podem jugar amb el seu color
(cromoterapia).
- Encens
(aromateràpia): té grans poders espirituals, allibera energies negatives, atrau
el positivisme, purifica l’entorn i a les persones, concentra les forces i les
dirigeix a l’objectiu que ens hem proposat, relaxa, perfuma, armonitza la
ment.... cada fragancia té la seva
pròpia energia vibratòria, així que s’ha de seleccionar curosament en funció de
l’estat que volem aconseguir, ja sigui eliminar l’estrés, entrar en un profund
estat de relaxació o arribar a un estat de sanació. Normalment “els que duc
sempre a la butxaca” són: Encens natural:
Relaxa (ideal per meditar), obre la ment i actúa com un gran estabilitzador
emocional; Frutilla: pels afectes i
emocions, unifica i relaxa (és anti estrés); Sàndal: protecció i sanació; Mirra: protecció i espiritualitat; eucaliptus: Neteja l’ambient i protegeix
de males vibracions.
- Alguna
gema/pedra o cristall (gemoteràpia): absorveixen, emmagatzemen,
reflexen i irradien llum en forma de camps intel·ligents d’enregia estable que
incrementa el fluxe de força vital en els cosos físics i els seus centres
energètics (Chakras)
- Musica
curosament seleccionada en funció del que vulguem treballar (molts cops
utilitzo “cuencos tibetanos” que toco jo sola o amb l’alumnat. Hem d’entendre
que que la vibració sonora[1],
(harmònics) que es genera, amb la música i sons, crea un camp energètic
invisible que influeix sobre tot allò que està viu...(pensem en el funcionament
d’un diapasó), d’aquí la importància que otorgo a la músicoteràpia.
I respecte la música us
proposo alguns exemples:
- Luis Pan i Agua (si us agrada us recomano que en busqueu més per internet o botigues especialitzades, aquest home no té pèrdua!)
- Musica per equilibrar els chakres:https://www.youtube.com/watch?v=ccIprshRgEk
- Oxizen: Sons de David Leyton, amb qui tinc la sort de treballar molt sovint a nivell terapèutic, molt inspirat en les músiques i tècniques meditatives dels Indis Mayes. https://soundcloud.com/oxizen
Internet i cases especialitzades tenen un gran ventall... trobeu
aquella música que us fa vibrar, escolteu-la i comenceu a brillar!
Metodologia i dinàmica que segueixo en les sessions:
En la primera
sessió els explico la dinàmica que seguirem les 4 properes sessions del mes de
novembre cercant la seva acceptació i motivació. L’estructura general del seu desenvolupament serà (les
explico a sota):
1. Fase
de preparació mental i adequació de l’espai.
2. Fase d’auto-observació,
respiració, consciència sensorial i relaxació
3. Visualització
4. Fase de relaxació dinàmica
5. Fase de tancament
1. Fase de preparació mental i
adequació de l’espai:
abans de començar cal preparar els alumnes i
motivar-los (moment que
inicio el ritual d’espelmes i encens). Aquesta fase prèvia de mentalització és
important per tal que es vagin calmant i asserenant i tinguin una bona predisposició.
S’estiren al terra, o seuen, escampats per l’aula o espai en què ens
disposem a treballar. És convenient que hi hagi espai suficient per a què no es toquin uns als altres.
Sempre que sigui possible, cal apagar
els llums per tal d’aconseguir una il·luminació tènue que afavoreixi la
relaxació. Personalment, com el
que vull és un “efecte shock” (donada
la brevetat de sessions que duc a terme), a part de controlar la il·luminació, monto
tot el ritual: encenc alguna espelma (en llocs que les pugui
tenir controlades i no sempre, segons percebi les energies del moment) i encenc
algún encens (seleccionat curosament per alterar l’estat anímic dels participants, en funció del
que pretenc aconseguir en la sessió).
2. Fase d’auto-observació,
respiració, consciència sensorial i relaxació: Comencem
fent un exercici d’exploració per anar
centrant l’atenció, L’objectiu és focalitzar l’atenció en les parts del
cos amb el que aconseguim que la ment, en certa manera pari, és a dir, que
no et perdis en mil pensaments, que en cas contrari, com no tenim l’hàbit de
parar-la, ens distrauríen, aquest
punt és difícil ja que no acostumem a parar la ment i sempre està
d’intercedint, realitzem 3 respiracions profundes (on visualitzo
l’objectiu per aquesta sessió) i tanquem els ulls. Atenent la respiració (procurant que cada
inspiració-expiració sigui abdominal i cada cop més profunda i llarga) anem observant
el nostre cos (al principi vaig guiant sempre seguint el mateix ordre, a
les 2 sessions ja es fa autònomament i intento no dir res). Seguint les tècniques
fròniques, l’ordre sistemàtic que segueixo de relaxació és el
sentit cèfal-caudal: Cara i cap; Coll
i nuca; Espatlla i braços; Esquena; Abdomen i tòrax i tota la mitad inferior
del cos: caderes, glutis, genitals, cuixes, genolls, bessons i peus.
A mesura que ens anem fixant en les diferents parts, ens deixem embolcallar
per la música (que ja us dic, haurà d’estar pautada en temps i ritme en
funció del que volguem treballar, inconscientment la respiració seguirà el
ritme del tema escollit i segons els sons que sonin ens portaran a uns o altres
llocs) i ens responem a les següents preguntes (amb el temps això es fa
automàtic) Com està la meva ment? Com
està el meu cos? Com se sent el meu cor? (això és per percebre que estem
Aquí i l’Ara). En un principi les
respostes són en silenci, cadascú mirant dins seu, però al principi, com pot
costar una mica, podem deixar que es contestin lliurement amb un lleu moviment
de cap o amb paraules poètiques (sento
que llisco entre els núvols, en lloc de dir que estic tranquil). Amb
això haurem aconseguit regularitzar i calmar la respiració, tenir consciència
sensorial i haurem près consciència del nostre cos.
3. Visualització: Aqui es pot introduir
el tema objecte, per exemple si el que volem es que després, en la següent
fase pintin o elaborin una mandala, hauran de visualitzar colors, formes... que
els prepararà per la següent tasca.
Si volem equilibrar els chakres anirem visualitzant-los un a un (aquest
treball necessita una sessió o treball prèvi que els introdueixi al tema). Si el que volem és treballar les
emocions, o conflictes interns o simplement transportar-los a indrets
desconeguts i planers, o induir o autosuggestionar (aquests darrers s’han de
guiar amb coneixement del que fem), haurem d’anar dirigint la sessió per
evocar diferents sensacions provinents dels diferents canals sensorials (aquí
la música és molt important, si no està curosament escollida podem aconseguir
l’efecte contrari, en aquest cas, és millor no posar-ne o simplement utilitzar
sons diferents en moments puntuals) com pot ser el tacte de l’aigua, l’olor
d’una flor, el gust d’un carmel. Aquest
moment és bo per incidir directament sobre algún contingut curricular o
exàmen... podent visualitzar per exemple de medi, el cos humà: els òssos, els
òrgans..., en llengües: l’ortografia, la composició de frases, en geografia:
muntanyes, rius, deltes... en música, el pentagrama, les notes músicals, la
flauta, una dansa... o Orientació:
com es veuen de grans, on treballaran, quina familia tindran si és que en
volen... en definitiva, com es veuen d’aquí a 10 anys! Tot val, depén de la
intenció! L’objectiu és no fer cap
esforç mental, deixar que tot flueixi (calmar-los si no ho aconsegueixen,
quantes vegades no ens passa que com més volem una cosa més s’allunya? Potser
vol olorar una flor i l’unic que aconsegueix és olorar el perfum de la mare o
novia... però ja ho comentarem a la fase final, que per això està).
4. Fase de relaxació dinàmica: les opcions de
treball en aquesta fase són infinites, a com més intensitat tingui la
visualització més profunda serà la connexió i s’obtindran millors resultats. Es poden fer massatges en parelles i
auto-massatges (si han visualitzat el cos, els musculs, els òssos...), es poden
pintar o fer les mandales, es pot fer una dansa, tai-txi, txi-kung, shiat-su,
jugar en parelles amb el mocador o plomes (fent-lo lliscar suaument sobre
l’altre), “jugar” amb als “cuencos”... però també és un bon moment per induir
i autossugestionar tot penetrant en la consciència “més inconscient” on
rauen molts dels traumes viscuts, així com també situacions o records
agradables (amb les que recomano acabar si s’ha fet un treball profund
dexploració interior com solucionar un conflicte patern-matern, amb un amic,
amb la parella, amb un mateix...)
Relacionat amb el tema dels records
agradables m’agradaria fer un petit esment a la técnica del mètode sofrològic de la memòria:
Aquest mètode passa per cinc etapes: evocació,
fixació, associacions, repeticions i presentacions, amb l’objectiu de
cercar records positius i agradables en cada terç de la nostra vida del nostre
passat (per la noció d’estreta subordinació del record davant les
activitats esquematitzades de clasificació i categorització que requereix la
intel·ligència). Un cop hem
arribat a la visualització cal evocar
el record agradable viscut i detallar-lo per fixar-lo (reviure’l com una seqüència ben definida amb el que
profunditzem en l’evocació i axonseguim que poc a poc la imatge es toni més
nítida amb detalls casi oblidats), deixem que vinguin totes les associacions positives que el record
generi (sols les associacions positives) les propietats del sistema asociatiu
intervenen en la regulació de totes les conductes que tenen per objecte la
memorització i l’evocació d’una seqüència (paraules, fets...). Després de deixar un temps prudencial,
tornem a fixar-nos en la postura corporal, recoloquem el cos, esquena recta...
que no estiguem “enxovats” i repetim
mentalment els tres records postius evocats i fixats i les associacions
agradables generades per ells.
Seleccionem una imatge, una paraula, una frase que resumeixi cada record
i les seves associacions, a mode de presentació
personal, així, quan evoquem aquella imatge o paraula o frase tornarem
a percebre tot el context associat.
5. Fase
de tancament:
és l’estona de compartir els sentiments
i sensacions que han experimentat. Es comparteixen sensacions, garu
d’assoliment, experiències... lliyrement, sense ser jutjades, amb un
llenguatge, to i ritme de veu acurats.
És en aquests moments quan prenen consciència de les seves emocions, de
situacions viscudes... aprenen a expressar-les i compartir amb la resta del
grup, creant així un clima de confiança i de cohesió molt especial. No s’ha de
forçar a parlar a ningú que no vulgui, quan arribi el moment ja ho farà. Hem de tenir en compte que verbalitzar
qualsevol cosa i sobretot emocions, no és senzill, així que s’ha de deixar el
temps que escaigui, sense pressions, sense angoixes... aquesta fase, és vital, ja que la paraula té un gran poder, la paraula
transforma ments.
El
secret... permetre que les coses flueixin...
...llavors... TOT ÉS POSSIBLE!
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Aqui pots deixar qualsevol comentari que et sembli apropiat!